Darrerament ja no se'n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”.
S'ha de parlar de puces en plural ja que, seguint Xavier Canyelles (2003) “Insectes de les Illes Balears”. Manuals d'introducció a la naturalesa, 14. Palma:Moll, entre d'altres, hi ha la puça comuna (Puletx irritans), la de moix (Ctenocephalides felix) la de ca (Archaeopsylla erinacei)...
En tot cas si les puces son petites (2-3 mm.) les diferències entre unes i altres encara ho són més.
No tenen ales, però tenen les cames de darrera molt desenvolupades i boten (-com el llagosts, assenyala n'Antoni Pascual).
Els adults es troben entre els pels o les plomes dels animals que parasiten xuclant-los la sang.
S'ha parlat de barraques o recons on nodreixen porcs, moixos i cans perquè les larves es localitzen als nius o llocs on l'animal sol passar-hi la majoria del temps i s'alimenten de detritus. Aquest cicle vital alimenta la creença que les puces apareixen quan els animals ja no hi son.
N'Antoni conta que essent bergantell, havia d'anar a cercar olivarda, d'aquesta de fulla grossa, per omplir el terra de la barraca. L'olivarda té les fulles aferradisses i les puces al botar-hi a sobre, hi quedaven aferrades.
Manera natural de combatre les puces i les seves molestes picades.
Amb l'evolució del temps i amb l'increment de la higiene bona part d'aquests animalons van desapareixent, Però encara en queden!
(Imatge dibuix d'una puça de Xavier Canyelles))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada