Una mosca volteja en Felip: ara en el front, ara en el braç... en un moment determinat el moviment de la mà espantant la mosca es fa conscient i produeix un comentari “-Aquesta mosca no m'ha deixat fer, tranquil, el cafè”
-”Jesús Felip, per una mosca de no res”, replica n'Antoni i segueix contant...
-Temps passats ses cases n'estaven plenes de mosques”! “El meu padrí, dins la cuina hi penjava dos rams de mata. Rams ben fets i curiosos penjats a una de les bigues travesseres de la part superior de la cuina. De part de tard, cansades de voletejar, les mosques es posaven sobre aquells rams de mata. Amb l'ajuda d'una escala de peu i un sac -abans els sacs eren més grossos que el que són ara-, amb moviment rapit passava el ram de mata ple de mosques dins el sac. Amb una ma tancava la boca del sac i després el voltejava fins a pegar aterra, una i una altra vegada, amb la intenció de matar totes aquelles mosques casolanes...Per travessar la casa t'havies d'obrir pas de mosques que hi havia...”
Ara se'ns fa difícil entendre la contarella de n'Antoni. Si ens situam en el Sant Llorenç agrícola quan el concepte “ses cases”, en plural era el conjunt d'estatges de persones i animals, tant a fora vila com en el nucli urbà, la cosa canvia. Algunes cases mallorquines hi tenien la paisa en el corral i quasi totes la soll, amb el porc a engreixar, l'excusat i el clot del fems. Excrements, brutor i humitat, condicions idònies per a la reproducció de les mosques.
Amb les plogudes de finals d'estiu sol incrementar la població de mosques i moscards, però sortosament les condicions higièniques de les cases actuals fan que la presència de mosques, en general, encara que molestes, no passin de ser anecdòtiques i excepcionals.
(Imatge de Google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada