AL57 Indiots i possessions

 

El dia de Sant Tomàs, 21 de desembre, representava el cim en la venda dels indiots a les famílies benestants de Palma.

Els pagesos els portaven vius a Palma i posaven a les Avingudes devers la Porta de Sant Antoni. Els solien comprar els senyors o les criades que, aleshores, parlaven mallorquí (En contraposició i per establir diferències socials, alguns senyors parlaven castellà als seus fills).

En els anys cinquanta del segle passat, al anar amb tren a Palma, no resultava gens estrany, a l'entorn de Sineu, veure guardes grosses d'indiots menats per un indioter que s'ajudava d'una llarga canya per orientar el camí als animals (o arruixar als desencaminats!).

AL56 Sant Antoni, va i ve

La festa santantoniera llorencina mostra una força important, i potser mai vista. La feina de les persones que conformen el “Sobreposat” surt a llum i potser també s'enganxa amb aquests nou esperit fester que, en altres indrets -i un poc també aquí-, ha fet florir el que ara s'anomenen neo-festes.

Sense arribar als nivells d'Artà i Manacor, per citar els més propers, la revitalització festiva es mostra generalitzada i afecta a tots els nuclis de població de la comarca, fins i tot a les zones turístiques, potser amb certes arrels però sense motivacions o lligams pagesos.

Sembla que els humans tenim tendència a generalitzar el moment que vivim, malgrat això si bé miram ens n'adonarem que les festes, en general van i venen.

Salvador Galmés al parlar de la festa de Sant Joan (a “Flor de card. 1981-1899”) assenyala “dos dimonis descalços, vestits de tela de sac en una sola peça amb pintures infernals d'ocre i almànguera davant i darrera, un picarol penjat al cul, un cap de figuera amb un banyam de boc i una barra en la mà d'un tronc lleuger de valma-rosera.

AL55 Així jugàvem...

 

Si fa no fa, a mitjans dels anys setanta, i de la mà d'Antoni Pou, la revista “Perlas y Cuevas” de Manacor publicà un recull de jocs populars sota el títol “Així Jugàvem Nosaltres”.

Pocs anys després l'editorial Moll, a la col·lecció “Les illes d'or” publicava “Jocs populars”, una eina de consulta, juntament amb altres manuals de jocs didàctics d'aquell ja llunyà Centre d'Esplai que hi va haver a la vila.

L'esmentada publicació disposa d'una curta però interessant presentació de Gabriel Janer Manila. Deia, i crec que el missatges és ben vigent que l'observació dels jocs dels infants ens apropa a la realitat dels adults: “Quan un estol de nins només sap barallar-se a l'hora del joc, també ens explica quina és la seva capacitat de convivència”.

AL54 Olors (i pudors)

 

Ens situam a l'entorn dels anys cinquanta del segle passat i anys anteriors.

La majoria de cases disposaven d'un excusat, una post amb un forat on les persones s'asseien per evacuar les dejeccions, en la majoria dels casos en un clot negre, en altres ocasions en el corral de les gallines.

També disposaven d'un clot de fems, si no era compartit pel clot negre anterior, on dipositaven totes les restes orgàniques de la casa. Val a dir que atesa la inexistència de plàstics i amb el paper escàs gairebé totes les restes eren orgàniques.

De banda el tema excusat/clot de fems bona part de les cases disposaven d'una soll en el corral. Una soll per engreixar el matancer i un porc addicional per vendre i poder, així, cobrir les despeses de ses matances, així en plural. Soll que, per descomptat sols es netejava adesiara.