N'Angelina i en Jaume

 

“Flor de card”, la contarella de Mn. Salvador Galmés, segurament i com sol passar amb tots els llibres, té tantes capes de lectura com lectors. En tot cas hi ha determinades mirades compartides que potser cal destacar: “vertader precursor i primer mestre de la moderna prosa literària catalana a Mallorca (Joan Pons)...Més que pintar esculpeix (Rafel Ginard)...un novel·lista d'autèntica dimensió universal (Josep Mª Llompart)...la història d'una autorepressió, d'una contra-aventura (Gabriel Janer)...és el resultat de l'afany de plasmar literàriament la vida del poble i dels seus individus (Pere Rosselló).

De banda la seva transcendència en el diversos camps de treball potser cal destacar aquests darrer aspecte, ens descriu, amb detall com era la vida llorencina a principis del segle xx.

AL62 Herbes i remeis/1

S'establí a manera de juguesca. En el fons es tractava d'una aproximació al coneixement etnobotànic referit a herbes remeieres. La pregunta era senzilla: ¿Dins una capça metàl·lica o penjades en el sòtil, quines herbes recordes haver-hi vistes?.

Ela persona de més edat assenyalà que a ca seva eren molt partidaris de l'herba lluïsa (també escrit herballuïsa) -L'empraven per a tot. tenies mal de panxa, herba lluïsa; no et trobaves gaire fí, herba lluïsa.

La persona més jove assenyalà que ell no tenia arrels pageses, però sabia que per al refredats ha vegades feien bavarades d'eucalipto.

I en la conversa i amb l'aportació d'altres persones no sorgiren altres herbes que, seques, es guardaven en el sòtil, però havien sentit parlar de la camamil·la per als ulls, el llorer, les conques de segó, les bavarades de matapoll, la closca d'alzina, calaguala per als ensurts, l'olivera, la trompetilla per els qui patien d'aufegó que és la manera local d'anomenar l'asma ...

AL61 Els silencis

 

Els experts en comunicació assenyalen que, en el procés de tot missatge entre humans, tant important és el què és diu i com es diu. que el que no es diu.

Si es repassa el present anecdotari, malgrat la seva aparent superficialitat, hom se n'adona que la temàtica resulta ben diversa i que en conjunt pot reflectir un determinat ésser llorencí dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.

Però també en resulten significatius els silencis, els temes que no hi surten, que resten ben amagats.

Tota persona i tota comunitat disposa d'espais brillants i assolellats però també de zones d'obscures. Detectar i acceptar aquestes zones obscures és, segons opinió de psicòlegs com C.G.Jung, símptoma de maduresa i prova d'equilibrada personalitat.