Si es repassa el present anecdotari, malgrat la seva aparent superficialitat, hom se n'adona que la temàtica resulta ben diversa i que en conjunt pot reflectir un determinat ésser llorencí dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Però també en resulten significatius els silencis, els temes que no hi surten, que resten ben amagats.
Tota persona i tota comunitat disposa d'espais brillants i assolellats però també de zones d'obscures. Detectar i acceptar aquestes zones obscures és, segons opinió de psicòlegs com C.G.Jung, símptoma de maduresa i prova d'equilibrada personalitat.
Si s'hagues de fer una relació de silencis, potser entre altres s'haurien d'esmentar:
-Potser la primera absència a destacar fa referència al sentir. En general no es parla de sentiments, i molt manco els homes. Els homes no ploren! és un mantra repetit des de la més entra infantesa. Es conten pretesos fets succeïts de forma alegre i distesa però mai surt a llum el sentir del moment o les derives emocionals del que es conte.
-Tampoc no s'acostuma a parlar de la mort, tema tabú. El rebuig al veïnatge del cementeri no deixa de ser símptoma que la mort arriba, però no existeix com a part de la vida.
-La transcendència, llargament aplicada en el nostre entorn local, del que avui es consideraria vil explotació laboral infantil. Es veuen amb naturalitat les referencies, fetes de passada, al treball infantil a les possessions -els porquerets solien ser infants en edat escolar-, i no s'esmenta, per exemple, la lluita de les mestres de l'escola de les nines, primer la mestra Antònia Campins i posteriorment la mestra De la Monja López -que va ser depurada per fumar, anar a banyar-se a la platja i qüestionar determinats dogmes religiosos-, es queixaven formalment en acta d'inspecció de l'absència i abandonament escolar de les nines, per dedicar-se a tasques agrícoles o a brodar. No surt a cap de les anècdotes.
-Tampoc no s'ha fet cap referència a l'explotació laboral que després de la guerra alguns dels tallers de brodats en feien de les seves jornaleres o escaraderes -que treballaven no en el taller sinó a ca seva-, empleades per compte d'un patró o patrona, que tenien treballant sense cap tipus d'assegurança.
-Ni de l'escarni, en forma de cornades populars que els llorencins i llorencines acostumaven a fer, amb motius no del tot clars, a determinades persones. Escarnis i assajament que res tenien a veure en la defensa d'algun tipus de dret social sinó que resultaven més de rebuig personal que altra cosa. I tot amb el silenci i absència de l'autoritat (si es que no participava en segona o tercera fila de la “festa”)
-Tampoc surten temes referits a l'abús de poder dels senyors i amos sobre els jornalers o dels homes sobre les dones, fins al punt que determinades barrines havien de tornar arrere perquè l'home havia venut, sense parlar-n'hi, les propietats de la seva dona. En tot cas, si es demana, es comenten casos de retrocés de barrina que van ser de domini popular, però res és coneix de les barrines on l'home havent venut les propietats de la seva esposa tiraren envant.
-Tampoc no es parla de la situació de les dones amb fills no reconeguts. I si es donava algun cas de relació rompuda entre home i dona que es fes popular, la opinió generalitzada sempre es decanta a favor del mascle. I no en parlem de possibles relacions al marge de la reglada heterosexualitat. No resulta gens estrany, idò, que es mantengui viu l'arrelat masclisme.
-Ni de l'estigmatització i segregació que sofriren, en els seus inicis els immigrants peninsulars.
-Estigmatització i segregació que històricament i fins ben entrats els anys setanta del segle passat hagueren de sofrir aquelles persones que, per tenir un determinat llinatge derivat de purgues inquisitorials, foren socialment assenyalades i apartades amb un despectiu “xuetó!”.
-O dels abusos, persecució, segregació i repressió que, per motius obscurs i suposadament ideològics exerciren uns llorencins sobre altres llorencins instigats per falangistes i militars a partir de l'any 36 .
Si, podem transitar per
places i carrers satisfets i planxats però tenim encara roba per
rentar, abusos per rescabalar i injustícies per reconèixer tot
tapat amb la llosa del silenci.
Tots disposam de zones obscures personals i familiars. I també en tenim de socials i compartides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada