Ela persona de més edat assenyalà que a ca seva eren molt partidaris de l'herba lluïsa (també escrit herballuïsa) -L'empraven per a tot. tenies mal de panxa, herba lluïsa; no et trobaves gaire fí, herba lluïsa.
La persona més jove assenyalà que ell no tenia arrels pageses, però sabia que per al refredats ha vegades feien bavarades d'eucalipto.
I en la conversa i amb l'aportació d'altres persones no sorgiren altres herbes que, seques, es guardaven en el sòtil, però havien sentit parlar de la camamil·la per als ulls, el llorer, les conques de segó, les bavarades de matapoll, la closca d'alzina, calaguala per als ensurts, l'olivera, la trompetilla per els qui patien d'aufegó que és la manera local d'anomenar l'asma ...
Quan es parla de remeis casolans resulta importantíssim conèixer les proporcions d'ús ja que, altrament, poden resultar perilloses.
N' Antoni acaba dient, -I a vegades, quan no es sabia de que s'havia mort, parlaven de còlic miserere, ha mort d'un còlic miserere!, n'havíeu sentit parlar?
Una aproximació a la seva utilitat, segons Pere C. Palau i Ferrer “Les plantes medicinals baleàriques” (Els noms científics són de “Herbari virtual” de la UIB, s'especifica perquè adesiara van canviant)
Herba lluïsa (Aloysia citrodora): “Fulles i flors són molt udsades en infusió teïforme, com a carminatives -que actua sobre el flato-, estimulants i com a sedants o calmants; també són molts usades per les dones en els periodes menstruals difícils i dolorosos. Per a facilitar la digestió, una tassa d'herballuïsa és millor que una de cafè”
Eucalipto (Eucalyptus camaldulensis): Amb el decuit de les fulles al 2 o 3%, prenent.ne unes quantes tasses al dia, es combaten les affeccions dels bronquis. Fluidifica i facilita l'espectoració o explosió de les fleumes. Deu les seves priopietats a la forta proporció d'eucaliptol que conté, el qual obra com a basàmic.../...es usat també contra l'asma, en forma de cigarrets, barrejant-lo amb estramoni i altres plantes antiasmàtiques.../...S'empraven per a dessecar terrenys. (Segurament uns dels més antics de la zona eren situats vora un bassal a Son Mesquida).
Camamil·la (Santolina vedranensis, n'hi ha de diverses varietats) Les fulles són vermífugues -contra els cucs- i estimulants, usades en infús al 1%, del qual se'n prenen tres o quatre tasses al dia. A menorca hi ha la creença vulgar que, perquè la infusió de camamil·la produeixi bons efectes estomacals, es necessari emprar un nombre impar de cabeçoles i que, si en posen en nombre par, fa mal de ventre. .../...Es planta usada com a insectífuga posant-la a les calaixeres i armaris.
Llorer (Laurus nobilis). Les fulles són carminatives, diürètiques, sudorífiques i antiespasmòdiques. També s'usen com a condiment i per aromatitzar les bugades.../...Dels fruits se'n treu una mantega que s'una en fregues contra la paràlisi.
Matapoll (Delphinium staphisagria L.). Es verinosa. No es pot usar per via interna. Solament s'usen les llavors, a l'exterior, reduïdes a pols que convendrà barrejar amb midó o talc per tal de mitigar la seva acció càustica...(afecta insectes i paràsits)
Blat (Triticum aestivum) Popularment es tingut com a curatiu dek vici d'embriaguesa, per a la qual cosa sen pren la flor -una pessigada infusa en un tassó d'aigua- en dejú durant alguns dies.../...El segó o despulla del gra, es emprat contra les febres pertinaces, lentes...(en la conversa les esmentades “coques de segó”).
Alzina (Quercus ilex). ...L'escorça és un bon detersiu de llagues i úlceres, és a dir, que en provoca l'evacuació del pus. Cal usar l'escorça tendra, servin molt bé la de les alzines jovenetes, i pot tenir-se guardada seca...
Olivera (Olea europea). (Es veu que ocupa una bona posició en les cites etnobotàniques). Assenyala Palau i Ferrer: L'oli d'olives és un bon laxant, prenent-lo en forta dosi, això és per damunt els 50 grams.../...és molt popular usar-lo en les cremadures. Cal desterrar però, la perillosa pràctica vulgar de fer cures amb oli del llum, cosa que pot portar infeccions pitjors que la que es pretenia curar.
En la conversa també es parlà de la “trompetilla” (Datura estramonium), coneguda com a estramoni o herba pudenta. ...planta molt tòxica, i que cal, per tant, administrar-la amb molta prudència.../...les fulles són antiasmàtiques, i amb elles es preparen cigarrets calmants i preventius dels accessos d'asma i ofec...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada