De banda la seva transcendència en el diversos camps de treball potser cal destacar aquests darrer aspecte, ens descriu, amb detall com era la vida llorencina a principis del segle xx.
La narració volta a l'entorn dels amors adolescents i evolució dels seus personantges: n'Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”.
Pere Rosselló Bover (1988) a “L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” a l'apartat VI, “Flor de Card” dedica un capítol a l'anàlisi dels descompensats personatges.
De n'Angelina en destaca l'evolució. Passa de ser “atlota que feia gotx: alta, grossa, ben desenrrollada, cós de dóna d'ayres masculins i més resolta que l'oratge”...el seu caràcter va perdent els trets masculins d'abans i es converteix en timidesa ...passa al desig d'experimentar sentiments infinits i difícilment explicables amb la paraula, típics d'algunes protagonistes galmesianes...sofreix el conflicte entre la realitat, sempre insatisfactòria, i el desig inabastable (Pere Roselló), és a dir una persona que es cerca a ella mateixa, deixa surar els dubtes i es fa preguntes... que la porten a fer-se monja.
No es mostra amb tanta profunditat la personalitat d'en Jaume Belluguins, en paraules de Salvador Galmés “el més insignificant de la quadrilla, el darrer mot del Credo, un atlot petit i magre com una esquerda, més tímit que un ratolí...s'aficava per tot i amb tots...un manat de nirvis ab ànima d'argent.viu expolsat de pessigolles” que amb els anys “des que s'enamora el seu caràcter esdevé més reposat i contemplatiu...els seus plans són truncats per la decisió d'ella, a la qual s'oposarà rotundament. Per això quan es enviat a la guerra de les Filipines, ja es troba completament destrossat i accepta resignadament el seu destí”. (Pere Rosselló).
En la història de l'enamorament i al final de la contarella, agafa una especial significança el brot d'alfabeguera, en el nostre cas tradicionalment lligat a les festes de la Mare de Déu Trobada i, des de molt abans, usat com a planta medicinal i com a reclam i elixir del bon amor, amb clara significació eròtica, tal com fa Galmés al descriure l'intercanvi de brots ensalivats “L'adolescent l'olorà i mirant N'Angelina amb tendresa, se'l posà a la boca estrenyent amb sos llavis descolorits el capoll mossegat d'ella.../...N'Angelina era romasa com insensible quan rebé el brot d'alfàbega de mans d'En Belluguins, però tot d'una que li girà l'esquena, el besà frenèticament, partint de pressa cap a ca-seva...).“
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada