27 d’abr. 2025

N'Angelina i en Jaume

 

“Flor de card”, la contarella de Mn. Salvador Galmés, segurament i com sol passar amb tots els llibres, té tantes capes de lectura com lectors. En tot cas hi ha determinades mirades compartides que potser cal destacar: “vertader precursor i primer mestre de la moderna prosa literària catalana a Mallorca (Joan Pons)...Més que pintar esculpeix (Rafel Ginard)...un novel·lista d'autèntica dimensió universal (Josep Mª Llompart)...la història d'una autorepressió, d'una contra-aventura (Gabriel Janer)...és el resultat de l'afany de plasmar literàriament la vida del poble i dels seus individus (Pere Rosselló).

De banda la seva transcendència en el diversos camps de treball potser cal destacar aquests darrer aspecte, ens descriu, amb detall com era la vida llorencina a principis del segle xx.

La narració volta a l'entorn dels amors adolescents i evolució dels seus personantges: n'Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”.

Pere Rosselló Bover (1988) a “L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” a l'apartat VI, “Flor de Card” dedica un capítol a l'anàlisi dels descompensats personatges.

De n'Angelina en destaca l'evolució. Passa de ser “atlota que feia gotx: alta, grossa, ben desenrrollada, cós de dóna d'ayres masculins i més resolta que l'oratge”...el seu caràcter va perdent els trets masculins d'abans i es converteix en timidesa ...passa al desig d'experimentar sentiments infinits i difícilment explicables amb la paraula, típics d'algunes protagonistes galmesianes...sofreix el conflicte entre la realitat, sempre insatisfactòria, i el desig inabastable (Pere Roselló), és a dir una persona que es cerca a ella mateixa, deixa surar els dubtes i es fa preguntes... que la porten a fer-se monja.

No es mostra amb tanta profunditat la personalitat d'en Jaume Belluguins, en paraules de Salvador Galmés “el més insignificant de la quadrilla, el darrer mot del Credo, un atlot petit i magre com una esquerda, més tímit que un ratolí...s'aficava per tot i amb tots...un manat de nirvis ab ànima d'argent.viu expolsat de pessigolles” que amb els anys “des que s'enamora el seu caràcter esdevé més reposat i contemplatiu...els seus plans són truncats per la decisió d'ella, a la qual s'oposarà rotundament. Per això quan es enviat a la guerra de les Filipines, ja es troba completament destrossat i accepta resignadament el seu destí”. (Pere Rosselló).


En la història de l'enamorament i al final de la contarella, agafa una especial significança el brot d'alfabeguera, en el nostre cas tradicionalment lligat a les festes de la Mare de Déu Trobada i, des de molt abans, usat com a planta medicinal i com a reclam i elixir del bon amor, amb clara significació eròtica, tal com fa Galmés al descriure l'intercanvi de brots ensalivats “L'adolescent l'olorà i mirant N'Angelina amb tendresa, se'l posà a la boca estrenyent amb sos llavis descolorits el capoll mossegat d'ella.../...N'Angelina era romasa com insensible quan rebé el brot d'alfàbega de mans d'En Belluguins, però tot d'una que li girà l'esquena, el besà frenèticament, partint de pressa cap a ca-seva...).