En el nostre entorn, malgrat ser mascles, les perdius agafen, perdó, agafaven, noms femenins: na Cardaixa una famosa perdiu d'es Coix de Pocafarina, na Despuntada d'en Joan Cus..
Ens hem de situar en el Sant Llorenç rural i pagès. Moltes famílies vivien a fora vila. El micro entorn foraviler era ben diferent al vilatà, no hi havia tanta comunicació ni presència. Entre veïnats s'ajudaven però cadascú anava a la seva per poder atendre i pujar la família de mala manera, fent moltes hores de feina, o per fer un raconet per avançar mitja quarterada. A vegades, a l'hora del berenar s'ajuntaven els veïnats i es contaven coses, les novetats vilatanes o altres qüestions del seu interès. però sense recrear-s'hi.
Proporcionar carn per a l'olla solia ser tasca masculina de la mateixa manera que l'atenció de l'aviram era tasca femenina; cusses eivissenques i reclams de perdiu aidaven a l'amo a tal escomesa.
Na despuntada era una perdiu mascle que provenia d'una llosa de pedra, per això tenia el ben una mica despuntat. Després de superar les ferides de la llosa no solament es va refer, sinó que, per tenir el bec una mica espatllat, despunta, al.marcar territori, es veu que tenia un perfil seductor un tant singular, per això atreia les femelles del voltant.
L'amo en Joan atorgava, idò, un valor afegit al bec despuntat. El seu escotxejar era sensiblement diferents al de les altres perdius mascle, d'aquí potser li venia un atractiu addicional
Va arribar a ser coneguda en el seu entorn fins al punt que els amos de Calicant intentaren comprar-la. -Si no ens fem amb na Despuntada no fotrem res! Assenyalà en Tomàs al seu germà Sebastià.
L'amo en Joan no sols no la va vendre sinó que va augmentar la consideració que tenia d'aquella eina viva de caça. Reclam i caçador conformaren un coble singular al llarg de molts anys.
-Per això des bec tenia un cantet diferent! I es veu que era atractiu. Assenyala n' Antoni “Cus”, relator de l'anècdota i nebot del propietari.
A manca de proves empíriques podrem donar l'eixida per certa, amb certs dubtes raonables. ¿A les femelles, les resultava atractiu l'escotxejar, un tant singular de na Despuntada?. ¿O potser en Joan “Cus” era un caçador fi que sabia on havia de penjar el reclam? ¿L'enveja del veïnats era collita pròpia basada en suposicions o derivada d'anàlisis comparatives?...
Com en moltes altres circumstàncies haurem d'acceptar que, realment, no en sabem res. Res de res: Sobre suposicions construïm el relat, el nostre relat, que donam per bo, inequívoc i cert.
(Imatge de Google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada