Alcover - Galmés

En determinats moments d'aquest llarg període de recerca de referències de Salvador Galmés en el DCVB ha sorgit en el pensar la qüestió relacional entre els dos homenots, en forma de pregunta ¿perquè el DCVB mostra tantes referències a Salvador Galmés, i més concretament de “Flor de Card”?

Cert és que Salvador Galmés des que va entrar en el Seminari (1893) es va convertir en “alumne avantatjat” d'Alcover.

La “Lletra de convit” del Diccionari d'Alcover és de 1902.
“Flor de Card” de Salvador Galmés és de 1910
I el primer fascicle del que posteriorment seria el DCVB és de 1926
Es podria suposar, idò, que el gruix de les referències galmesianes en el DCVB es recullen entre 1910 i 1926.

Resulta però que la disputa entre Alcover i Galmés (1919-1923) derivada de l'edició de les obres lul·lianes on hi podia haver raons de prestigi, econòmiques i, tal vegada, també ideològiques, encara que ja iniciades -les disputes i distància entre persones acostumen a arrelar en petits detalls-, esclatà a la premsa local el 1922. Disputa que, a la llarga, si més no formalment, va guanyar “es capellà Capirró”, encara que, a dir ver, aquestes disputes sempre resulten doloroses. De fet al llarg d'aquests anys es restringiren les aportacions erudites i de creació de Mn. Galmés, alhora que, pel que es dedueix de la polèmica publicada, degué resultar ben dolorós per Mn. Alcover qui havia estat mestre i protector de Galmés.

Si ho miram amb ulls d'ara on, si més no de forma aparent i des de la distància, sembla que, en general, cada un del cercles intel·lectuals va per coneixences i defensa el seu redol, siguin entitats, grups o institucions, sense una adaptació a criteris transparents i on l'ostracisme és usat com a tall diferenciador entre els “nostres” i els “altres”, potser hagués resultat relativament fàcil fer retirar del text del DCVB, entre 1922 i 1926, sinó totes, bona part de les referències a Salvador Galmés.

Llavors vé la pregunta clau: ¿Per què Alcover va mantenir les referències a Salvador Galmés?; admiració?, respecte?, la càrrega de feina que implicava canviar els textos?, generositat?, prioritat del tema “llengua” sobre altres discrepàncies?...no ho sabrem mai.

Podem fer les nostres deduccions, fer suposicions...però el motiu real sols el podria explicar Mn. Alcover.

Sortosament podem gaudir de la feina de Pere Rosselló Bover¹ i de les opinions escrites de Francesc de B. Moll a “L'home per la paraula” qui, recordem-ho, reconeix cert biaix al fer part de l'equip de treball de Mn. Alcover. Assenyala Francesc de B. Moll “Encara que a casa del canonge Alcover es criticava molt durament el procedir diguem-ne financer i burocràtic del senyor Galmés, el tractaven en tot el respecte en referir-se a les seves qualitats de literat i d'erudit. No era cosa rara sentir en un mateix dia, de llavis de Mn. Alcover, una diatriba terrible i un elogi fervorós sobre un mateix individu: mossèn Galmés. Això indica almenys dues coses: primer que aquest senyor devia esser realment persona de molta vàlua: i segona, que Mn. Alcover era un home de gran sinceritat i que sabia desprendre's de la ràbia davant la part positiva i laudable del seu adversari”.

Ens quedarem amb el que diu Francesc de B. Moll i, per si de cas, mantindrem els dubtes, les preguntes obertes. 

En tot cas, també es podria considerar que "l'esperit del temps" portava altres valors i que la generositat intel·lectual i que, més enllà del nombre de lletraferits, els aspectes relacionals de fa cent anys devien ser sensiblement diferents als actuals.

1Dates i cites de Pere Rosselló Bover (1987). “L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)”. Barcelona:Abadia de Montserrat i Viquipèdia. Imatges de la Viquipèdia