La mort és part e la vida. Jaume Santandreu, en molts aspectes un referent per a molta gent, morí aquest proppassat 1 de juny voltat de les personers que l'estimaven.
Al diversos tipus de premsa i a la xarxa se se n'ha. fet ampli ressò
A manera d'afegitó intranscendent, deixar constància del seu paper de referent per un grup de, aleshores, joves llorencins compromesos amb l'experiència del Club Card.
L'arribada d'un capellà obrer, i a més poeta, resultà un bàlsam de modernitat en aquella església tradicional que ens havia tocat viure i que ens exigia un “tengui” a manera de salutació. Els capellans obrers significaren l'arribada dels nous aires del Concili Vaticà II que s'havia clausurat el 1965.
Flor de Card, en la secció Activitats del Club Card, referit al 11/11/1972, sota el títol NU assenyala “...junt al fracàs d'assistència el llibre i la presentació resultaren un rotund èxit; i efectivament si juntam les clares paraules d'en Jaume, la profunditat i bellesa del llibre i la mel de les estrofes musicades i cantades per en Joan Palerm, veurem que resulta un conjunt del tot agradable...”
La il·lustració d'un dels poemes de Nu, “Voltor captiu”, obra de Guillem Nadal. ha conformat, i conforma, a casa, presència continuada
Diu el poema:
Estaca sota l'ombra acollidora:molí de bots que aplana el camp aspriu:espectacle de fira; núvol viuvol fermat dins la pau aclapidorade l'ordre que assegura menjadora,contempl el vove esvelt voltor captiu,amb desig de baixar-li compassiu,fins a la seva set, la font sonora.Mes quan mir els seus ulls lluents de cel,la pitera de marbre, el bec de plata,li destrii podridura per l'arrel:-”Es esclau perquè vol. Li manca anhelde llibertat, perquè la calma el mata!”I el nus fins a sagnar li estrenc rebel.
Com digueren els de Can Gazà: “Jaume Santandreu hi serà per sempre més.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada