Es vell i conegut, una petita part de la població, la gent poderosa, aconsegueix que la “norma” s'adapti als seus interessos. La premsa es fa ressò aquests dies del cas Nadal però si indagam en la memòria recordarem situacions semblants tant en l'entorn de les nostres platges, primer a Cala Millor i després a sa Coma, com en les carreteres de servei i rodones adjuntes a l'anomenada Autovia Manacor-Palma.
Aquestes situacions d'excepcionalitat serien una part, una ala del ventall. En argot polític una part de la “pinza”
A la banda oposada hi hauria el que podríem anomenar “urbanisme de pobres”. L'espectre és més ampla i afecta tant aquells que compren mitja quarterada per plantar-hi un barracó i...ja veurem! Com aquells altres que converteixen una barraca o magatzem de fora vila “alegal”1 en habitatge permanent. I en altres ocasions, fins i tot, com a habitatge vacacional. (Si seguim les ofertes que surten a la xarxa hi podem fins i tot ofertes sorprenents i totalment insospitades).
També farien part d'aquesta banda del ventall aquelles persones que, “per obligacions de mercat”, en veuen abocades a canviar el lloguer d'un petit pis pel lloguer d'una habitació en un pis compartit amb altres estadants desconeguts.
I enmig d'aquestes desiguals situacions irregulars, d'aquestes dues ales del ventall, el que podríem suposar una majoria, un altre ventall de les persones que segueixen la “norma”. Van des de xalets a fora vila que superen el milió i mig d'euros fins a aquelles persones que s'endeuten fins a les celles per poder gaudir, normalment amb l'ajud de pares i padrins, d'un habitatges propi.
Des dels anys vuitanta i noranta del segle passat ençà, quan els alemanys començaren a comprar els turonets del nostre terme municipal, la situació ha canviat radicalment. Fora vila, com a tal, ja no existeix, tot son cases voltades de paret i habitades o “xalets” de luxe. Bona part dels trossos de terra cultivable resten abandonats i/o en venda.
Es fa difícil saber, fins i tot intuir, amb aquesta marxa fins on es pot arribar, i les conseqüències que a nivell humà econòmic i ecològic se'n deriven.
Es un tema que, en general, no es planteja.
Algunes entitats, importants però minoritàries, posen el crit al cel.
Altres agrupacions i entitats, fent feina discreta i eficient, procuren remar contra el costum i a favor del manteniment de fora vila com a element conformador de personalitat identitari.
Es fa difícil haver de pair que una administració, venuda als vots, remi contra la lògica (si més no la meva) i la ciència. Però és el que hi ha, el que se'n deriva de l'aritmètica dels vots i de la voluntat política.
1 S'utilitza el concepte “alegal” o “fora de normativa” per assignar totes aquelles construccions que, essent posteriors a l'any 1956 -ser visibles en la famosa fotografia americana-, no disposen d'autorització administrativa (papers) però tenen més de vuit anys d'antiguitat, és a dir, no es poden fer tombar (Si mes no, fins fa poc era així).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada