6 de maig 2025

AL64 Herbes a la cuina

Les respostes a la pregunta: -quines herbes de cuina recordau que solia emprar sa vostra padrina? van resultar un tant decebedores. La majoria dels interlocutors donaren el joc per escampat. Tan sols el de més edat recordà que sempre hi va veure una moraduixera dins un cossiol, herba sana sembrada a una vorera i una branca de llorer.

-L'herba sana la posaven a es caragols, n'hi posaven moltes herbes a es caragols: el moraduix era part important de les pilotes de s'aguiat, i el llorer per a les salses...no et pensis, no tothom podia arribar al llorer, en tot el barri sols n'hi havia un, gros i alt, a ses Bitles, et deixaven agafar el brancam dels bordalls...Llavors no hi havia “tomillo” ni aquestes herbes noves que ara hi ha.

-I es fonoll, pes caragols i per salar les olives -assenyalà un altre.

-A, si, tens raó... I la conversa no s'allargà gaire més.

Segurament si hagués fet la pregunta a una rotlada de dones de certa edat, els resultats haguessin resultat més amplis o diferents.

Tot s'ha de contextualitzar. Ens hem de situar en un entorn on hi havia feines de dona i feines d'home. La feina i l'interès dels homes en una cuina va començar amb el turisme (L'hotel Peymar s'inaugurà el 1962). La fita més clara relativa a homes cuiners va ser l'obertura de Es Molí d'en Bou a l'any 2000 de Tomeu Caldentey que posteriorment (2004) acoinseguiria la primera estrella Michelin per a un cuiner mallorquí. O potser la fita s'hauria de posar uns anys abans (1986), quan de Tomeu, en un moments en que no era moda ni estava reconegut, va decidir estudiar cuina i aprendre l'ofici, en aquest cas creatiu i artistic, de cuiner.

Atès que el context del present comentari n'és l'Anecdotari llorencí, i els coneixements etnobotànics, ens limitarem a les herbes que van sorgir a la conversa, en aquest cas seguint les orientacions de Francesc Bonafè (1980) a “Flora de Mallorca”

Moraduix (Origanum majorana): “Sempra per aromatitzar els aguiats. La infusió ñes estomacal, antiespasmòdica, sudorífica”

Herba sana (espècies diverses de Mentha, amb semblants propietats). Referit a la Mentha pulegium o poliol que, en anys humits es pot localitzar en el torrent de Sa Real assenyala: “La infusió de brotets d'aquesta planta és tònica, estomacal, ajuda a la digestió, cura el mal de ventrell i és indicada per a les petrsones dèbils com a estimulant. També es prepara un vi per maceració”

Llorer (Laurus nobilis). Bonafè assenyala: “Les fulles s'usen com a condiment. S'empra també al fer bugada, per donar olor a la roba. L'infús de fulles al 2 per cent es pren, a voluntat, com a diurètic, sudorífic, antiespasmòdic i carminatiu, i per fer entrar en gana. Les fulles i fuits escaldats amb oli, serveixen per donar fregues, útils contra el dolor reumàtic, histerisme, etc.”

Fonoll (Foeniculum vulgare) “El fonoll és aromàtic, aperitiu, molt usat com a condiment. Te les mateixes propietats que la Pimpinella anisum – anís. Les arrels són diurètiques i aperitives; 30 grams d'arrels fresques per 150 d'aigua, dues tasses al dia. Les fulles i els brots tonifiquen el ventre, són expectorants, carminatius, augmenten la llet, curen els infarts mamaris, provoquen la regla i expulsen les ventositats. Es pren en infusió, 10 grams per litre d'aigua, o una culleradeta de llavros per tassa”