-L'herba sana la posaven a es caragols, n'hi posaven moltes herbes a es caragols: el moraduix era part important de les pilotes de s'aguiat, i el llorer per a les salses...no et pensis, no tothom podia arribar al llorer, en tot el barri sols n'hi havia un, gros i alt, a ses Bitles, et deixaven agafar el brancam dels bordalls...Llavors no hi havia “tomillo” ni aquestes herbes noves que ara hi ha.
-I es fonoll, pes caragols i per salar les olives -assenyalà un altre.
-A, si, tens raó... I la conversa no s'allargà gaire més.
Segurament si hagués fet la pregunta a una rotlada de dones de certa edat, els resultats haguessin resultat més amplis o diferents.
Tot s'ha de contextualitzar. Ens hem de situar en un entorn on hi havia feines de dona i feines d'home. La feina i l'interès dels homes en una cuina va començar amb el turisme (L'hotel Peymar s'inaugurà el 1962). La fita més clara relativa a homes cuiners va ser l'obertura de Es Molí d'en Bou a l'any 2000 de Tomeu Caldentey que posteriorment (2004) acoinseguiria la primera estrella Michelin per a un cuiner mallorquí. O potser la fita s'hauria de posar uns anys abans (1986), quan de Tomeu, en un moments en que no era moda ni estava reconegut, va decidir estudiar cuina i aprendre l'ofici, en aquest cas creatiu i artistic, de cuiner.
Atès que el context del present comentari n'és l'Anecdotari llorencí, i els coneixements etnobotànics, ens limitarem a les herbes que van sorgir a la conversa, en aquest cas seguint les orientacions de Francesc Bonafè (1980) a “Flora de Mallorca”
Moraduix (Origanum majorana): “Sempra per aromatitzar els aguiats. La infusió ñes estomacal, antiespasmòdica, sudorífica”
Herba sana (espècies diverses de Mentha, amb semblants propietats). Referit a la Mentha pulegium o poliol que, en anys humits es pot localitzar en el torrent de Sa Real assenyala: “La infusió de brotets d'aquesta planta és tònica, estomacal, ajuda a la digestió, cura el mal de ventrell i és indicada per a les petrsones dèbils com a estimulant. També es prepara un vi per maceració”
Llorer (Laurus nobilis). Bonafè assenyala: “Les fulles s'usen com a condiment. S'empra també al fer bugada, per donar olor a la roba. L'infús de fulles al 2 per cent es pren, a voluntat, com a diurètic, sudorífic, antiespasmòdic i carminatiu, i per fer entrar en gana. Les fulles i fuits escaldats amb oli, serveixen per donar fregues, útils contra el dolor reumàtic, histerisme, etc.”
Fonoll (Foeniculum vulgare) “El fonoll és aromàtic, aperitiu, molt usat com a condiment. Te les mateixes propietats que la Pimpinella anisum – anís. Les arrels són diurètiques i aperitives; 30 grams d'arrels fresques per 150 d'aigua, dues tasses al dia. Les fulles i els brots tonifiquen el ventre, són expectorants, carminatius, augmenten la llet, curen els infarts mamaris, provoquen la regla i expulsen les ventositats. Es pren en infusió, 10 grams per litre d'aigua, o una culleradeta de llavros per tassa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada