Per això aquell dia, com era el seu costum, anava a veure les ovelles que tenia a l'altra finca. Mentre travessava per la que estava entre i entre, en un moment determinat va sentir alhora un clec” sec i el contacte dels perdigons a la pell de la cara. El tret era llunyà, però dins l'abast de l'acció de l'escopeta.
Primer amollà un "vatualnanputa que ha estat això!", després es retgirà i corrent torna arrere cap a ca seva. La sang i la ràbia li envaïen el pensar. Així com va poder, amb l'ajuda de la dona i un veinat es desplaçaren a Manacor, i a l'hospital li van treure tots aquells perdigons que li havien quedat entre pell i os o entre pell i carn.
A no tenir fills i no ser gaire alt era conegut com “es xorquet de son Mesquida Nou”, a la vila hi havia altres persones eixorques que compartien el mateix mal nom per això era necessari afegir-hi el toponímic.
Un tret i la intervenció dels metges de l'hospital implicà informe a la Guardia Civil i la posterior roda de citacions als caçadors perdiguers de las zona. En aquella època la citació i compareixença en el quarter no sols era objecte de comentari sinó, també, de por. Se´n sabia ben bé com si entrava, però no com se'n sortiria.
La qüestió és que després de diverses declaracions, amb el temps, el tema es va anar apagant i l'escopetada va restar sense autoria ni aclariment.
I així acabà la història de l'escopetada a “es xorquet de Son Mesquida”.
L'atzar és capriciós i els pagesos acostumats a la visió perifèrica. Potser no hi veuen més que les altres persones, però tenen una sensibilitat especial per detectar les novetats, el que canvia i es nou en el seu entorn més immediat.
Un dels veïnats, aquell mateix dia, poc després de l'eixida detectà el renou inconfusible d'una Guzzi, la mateixa marca i model de motocicleta que solia utilitzar un capità de l'exèrcit del quarter de Manacor, també amant de la caça amb reclam. Capità que no va entrar en la roda de citacions de la Guardia Civil.
Oficialment va quedar com a cas sense resoldre.
Els veïnats sospitaren pel renou de la guzzieta d'aquell dia concret, que l'autor del tret, no se sabia ben bé si accidental o voluntari, era cosa del capità del quarter de Manacor que ho tenia bé amb el Coronel. sospites que no anaren més enllà de comentaris en veu baixa i cercles reduits. Aleshores les influències dels capitans de l'exèrcit eren llargues i amples.
(Imatge. Perdiu de reclam de Google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada