-Me'n record bé, l'any 1957 va ser un any de transformació. -Conta n'Antoni Pascual- Jo feia el servici militar i vaig venir de permís. Quan me'n vaig tornar, tot havia canviat. Els tramvies que feien foranes, deixaren de circular, els del centre ja havien desaparegut; els taxis que abans eren d'aquests quadrat i negres, s'havien convertit en Seat 1400; les vagonetes que treballaven en la construcció del “Dique del oeste” que anaven sobre rails i estirades per dues mules, també van desaparèixer...tot això a l'any 1957, quan em vaig tornar reincorporar tot havia canviat...
Quan atracava un portaavions, Palma s'omplia de mariners vestits de blanc...anaven cartera plena i les fulanes, moltes havien arribat amb el correu des de València, els plomaven...pensa tú!, anaven gatots i elles aprofitaven per rebostejar...Noltros feiem guàrdia a Portopí i no les deixàvem passar, però veiem el que feien...
Quan, des de casa, vaig mirar 1957, no hi vaig veure cap cosa singular Cert és que s'ínicià la venda dels Seat 600 al preu de 71.400 pessetes, aleshores una doblerada, que es signaren els tractats de Roma, inici de la CEE o que s'inaugurà el Camp No a Barcelona i es Moleter” a Sant Llorenç, però no sé si això tendria gaire incidència directe amb el que havia contat n'Antoni.
El conveni amb els EEUU d'Amèrica s'havia signat el 1953 que, entre altres coses va fer aparèixer “les bolles” en el Puig Major i els portaavions a la badia de Palma. D'altra banda, els anomenats “tecnòcrates” (López Rodó, Fraga Iribarne...) no arribarien al poder fins els anys seixanta. Més concretament “Spain is diferent” els lema de promoció turística s'inicià mentre Fraga era Ministre d'Informació i Turisme (1962-1969).
Per què, idò, els canvis de 1957?
Segurament, i és una suposició, son els primers indicis d'una millora econòmica iniciada precisament amb l'acord amb els EEUU que va suposar rompre la llarga etapa d'aïllament internacional del govern del Generalíssim.
Com s'ha vist en altres ocasions els canvis socials, normalment són lents, però acaben per arribar a tots els racons. Fins i tot a les mules que estiraven, sobre rails, les vagonetes del “Dique del Oeste”.
En tot cas la vida és això, moments d'aparent estabilitat que després, d'un dia per l'altra, van canviat, s'ha fet un bot, el canvi. De jove vers la plenitud i de vell cap a la decrepitud, "ha baixat un escaló", en diuen aquí.
(Imatge de la xarxa. Taxi 1957)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada