21 de jul. 2025

AL70 Cabres!

 

En el nostre entorn no hi havia una denominació generalitzada per anomenar el bestiar petit, bestiar de pèl o bestiar cabriu, al referir-se al bestiar normalment ho feien al bestiar gros (cavalls, egües, mules..) en els altres casos simplement eren guardes de porcs, de cabres...

Amb tot i amb això eren nombroses les famílies que disposaven d'una petita guarda de cabres, fonamentalment per obtenir-ne llet i per fer net a les finques.

Sabut és que que els fruits dels arbres que cauen en el camí són públics de la mateixa manera que ho són els torrents,, per això trescaven, per trobar alguna garrova, fulles d'ametler o vegetació de ribera. A diferència de les ovelles que prefereixen herba a les cabres les encanta la brosta, els brots tendres d'arbres i arbusts.

15 de jul. 2025

AL69 1957

 

-Me'n record bé, l'any 1957 va ser un any de transformació. -Conta n'Antoni Pascual- Jo feia el servici militar i vaig venir de permís. Quan me'n vaig tornar, tot havia canviat. Els tramvies que feien foranes, deixaren de circular, els del centre ja havien desaparegut;  els taxis que abans eren d'aquests quadrat i negres, s'havien convertit en Seat 1400; les vagonetes que treballaven en la construcció del “Dique del oeste” que anaven sobre rails i estirades per dues mules, també van desaparèixer...tot això a l'any 1957, quan em vaig tornar reincorporar tot havia canviat...

14 de jul. 2025

AL68 Xep-a-xep

 

A vegades et trobes amb imatges que et transporten a temps passats i oblidats.

Ara mateix el xep-a-xep entre adults no és moda ni costum, les converses intimes, si és que ho són, es produeixen en la intimitat, no voltat d'altres persones.

Se'n pot veure alguna vegada entre infants empegueïdors i adults, pares o padrins, com el que es mostra a la fotografia, però difícilment entre adults. Potser per això al veure-ho crida l'atenció.

12 de jul. 2025

AL67 Creences (i desinformació)

 Ho he sentit contar diverses vegades i de diverses fonts

-“En Miquel va alçar una pedra i hi va trobar un calàpot (a Sant Llorenç a vegades convertim la e neutre en o, així a un calàpet i diem calapot),. Temorenc que no li enviàs un broll de verí en forma d'escopitada -havia sentit a dir que els calàpots escopien verí a llarga distància- li va tirar la mateixa pedra que havia aixecada i el va esclafar.

Va acabar la seva feina a fora vila i solt post, com temia costum es va retirar a ca seva. El se'n demà matí, al obrir la finestra, hi va trobar el calàpot, mig esclafat, aferrat al vidre. Ferit l'havia perseguit uns quants quilometres, sort que era d'hivern i va trobar la vidriera tancada”

Potser algú coneixerà la mateixa o semblant història, amb petites variants. Per exemple a s'Alqueria Blanca es conte que el pagès, amb una forca va aspidar el calàper i aquest li va comparèixer a la finestra amb el forat de la forca

4 de jul. 2025

AL66 L'escopetada

 

En Jaume “Cus” seguia la seva rutina habitual. Tenia la casa en una finca i les ovelles en una altra, just en el coster de Son Mesquida Nou, per això sovint anava i venia, travessant una finca aliena. Entre veïnats de fora vila, ens els anys quaranta i cinquanta del segle passat era costum fer-se favors. Travessar una finca aliena fins a fer-hi carrerany era ben habitual, sobre tot a l'estiu, una vegada segat el gra. Fins i tot, a vegades, amb caràcter temporal i de comú acord, es permetien rebaixos i portells a les parets seques partioneres si n'hi havia.