4 de nov. 2026

Foc a fora vila

 

Sabem que l'administració sempre va enrere en relació al mercat i encara més en relació a la ciència. També sabem que entitats, grups i associacions actuen com a éssers vius, és a dir “viuen el seu viure com si fossin el centre del cosmos”, tenen el “seu” posicionament. (Un exemple paradigmàtic dels posicionaments diversos en podria ser la “lluita cultural” - ho hauríem de dir comercial?- entre les fundacions de “la Caixa” i “Sa Nostra” a finals de segle XX).

No s'assumeix, idò, la responsabilitat de fomentar i empènyer els moviments que sorgeixen des de baix, en el sí de la comunitat, sinó que es fomenten els models que venint d'administracions superiors s'imposen en forma de ajudes i subvencions. (En el nostre cas una situació paradigmàtica en serien, a nivell local, per exemple, les sortides pensades, programades i realitzades des de la generositat, a cost zero del Grup 53, ofegades per les excursions del Consell, segurament d'interès electoral i en tot cas de cost desconegut).

En definitiva, des de la talaia de la utopia, quan encara érem jovencells pensàrem -santa innocència- que l'administració o les caixes d'estalvi tenien la funció de servir als ciutadans.

Introducció aquesta per arribar al missatge ambientalista. Des d'una perspectiva mediambiental, un posicionament alineat amb la ciència, ompliria d'arbres places i carrers del nostre terme municipal. S'ha comprovat que les ombres dels arbres redueixen la temperatura de l'asfalt, és a dir la temperatura que arriba a les cases dels dels pobles.

Des d'aquesta mateixa perspectiva, els ajuntaments disposarien d'un servei de trituració de llenya per tal que els restes de poda, com a matèria orgànica, es poguessin incorporar a la terra.

També s'ha comprovat que el foc és un mal aliat de la terra i de la Terra. Alhora que el tractament que en fa Tirme amb els restes de poda que es porten al punt verd, al mesclar-los amb fangs de depuradora, resulten un adob enverinat.