Ho necessites?

Avui m’agradarà cordellar quatre brins de diferents colors per arribar, amb el vencill, a poder amarrar les preguntes finals. Son quatre experiències que em portaren a la reflexió i que voldria contar.

a.-El primer primer es de color groc (llum, energia, activitat mental) i correspon a dues preguntes que em van fer. Va ser la resposta que em donaren a una proposta de creixement material: m’agradaria comprar dues quarteradetes, voltar-les de paret, fer un projecte i... llavors va esdevenir el diàleg:
-Ho necessites?
-No!
-Idò per què ho vols?
He de confessar que les preguntes no em deixaren gens neutre; a l’hora de plantejar la idea, pensava des de la lògica del “tenir més” i les preguntes, em van sacsar. Temps després, una vegada superada la sorpresa, les preguntes em van semblar evidència de profunditat de pensament i em van portar a la lògica del qüestionament: per què hauria de desitjar tenir mes bens, mes coses?.

b.- El segon es púrpura (caràcter fort, domini de la realitat, la força) prové d’una lectura. La protagonista, provenint de la supercivilització americana comparteix temporada i experiències amb els aborígens australians[1]. I allà aprèn moltes coses: a desaprendre el que havia après, a discriminar entre el que és superficial i superflu (llança totes les teves pertinences al foc), a desitjar millorar una mica cada dia (no celebren el complir anys, si no el ser millors) i a conèixer-se (quan t'asseguis en rotllana, fixa’t en allò que no pots suportar de la persona que tens al davant, idò això es el que has de començar a treballar en tu mateix)

c.- El tercer és verd (naturalesa, desig, germinació) i prové de l’experiència de la presentació del “Design Manifesto for Jerussalem” de Guillem Ferrer a Son Fortesa[2] (fa poc mes d’un any en vaig fer un comentari a “Flor de Card” i aquella tarda primaveral va representar una mena d’inici d’esdeveniments que aniré comentant). Es un convit a un nou disseny de la vida (No necessitam dissenyar sabates noves, si no caminar en una altra direcció), a la recerca de la sintonia amb la naturalesa i amb el cultiu de la saviesa: “Diuen els mestres que la saviesa ve quan un es capaç d’aquietar-se per poder observar i escoltar. No fa falta res mes. Aquietar-se, observar i escoltar activa la veritable intel·ligència que hi ha dintre d’un mateix. Llavors apareix la veritable bellesa i la veritable creativitat..."

d.- I el darrer es blanc (puresa, bons desitjos, sentiments nets) i es podria resumir en un dels consells[3] de Miedaner: Simplifica!, simplifica!, simplifica!. En la linia de “tot consumeix energia”, “desfe-te’n de tot allò que no hagis usat en el darrer any” i altres aportacions orientades superar el mal qualificat “síndrome de Diógenes” en el sentit d’arreplegar i arreplegar coses de dubtosa utilitat (obviament l’aportació de Diógenes a la cultura és una altra)

Quatre idees que es porten a la preguntes de reflexió i possible debat:

Les necessitats personals (les meves, les teves...) sintonitzen amb les necessitats globals i d’equilibri ecològic?
Podríem intentar viure una vida una mica més respectuosa amb l'entorn?. Quines coses concretes podríem fer?
Tenim clara la nostra meta vital final? Què volem ser en ésser grans? (tenir mes coses, més títols, esser feliços, una mica de tot...)
Quines coses, ara mateix, necessitam per “estar be”? (T’atreveixes a fer-ne una llista escrita i després pensar de la llista quines coses es podrien suprimir)
Quins valors fonamentals sustenten la nostra manera de fer les coses?
Es podrien donar altres possibilitats?

P.D. Acabo d’anotar a l’agenda que, aprofitant les vacances, he de fer neteja d’armaris i prestatgeries

[1] Marlo Morgan.- “Les veus del desert”
[2] www.pocapoc.net
[3] Talane Miedaner.- “Coaching para el éxito”

Tu tries!

Coca, pepsi o palo en sifón? Vols continuar la relació amb la teva parella o la vols rompre?
Vols estar enfadat o alegre?...Tu tries!
Una idea oberta, certament te una mica d’arrel en els diàlegs socràtics, que entronca amb les noves línies del creixement personal que aporten les diferents orientacions del “coach” o entrenament personal, i amb un polset de les aportacions macroscòpiques derivades de desenvolupament organitzacional (DO)...tot ben remenat!

Tots coneixem persones que…. Havent tingut oportunitats de creixement personal i professional s’han quedat una mica estancades perquè els ha vingut de gust viure així. Son fruit del “tanmateix” tot esta fet, no puc fer res…
Tots coneixem persones que de mica en mica han anat amuntegant coses i mes coses materials, i doblers i… son aquells que decideixen sempre en funció d’allò que el aporta beneficis concrets. “I això treu”? sol ser la pregunta bàsica i fonamental
Tots coneixem persones que, des d’un punt de partida sense gaire possibilitats, han anat creixen de mica en mica… a força de llegir el diari cada dia, amb els anys poden mantenir una conversa oberta en diversos temes i qüestions
Tots coneixem persones que són coneixedors de temes concrets pel simple fet de mirar/escoltar documentals de la televisó
Tots coneixem persones que solament pensen en el menjar, dormir i en l’exercici del procrear.
Tots coneixem persones que destaquen per la seva generositat, que sempre tenen una mà per oferir
Tots coneixem persones compromeses amb el seu entorn, amb la seva gent, amb el seu temps
Tots coneixem persones tímides, bravejadores, despectives, opaques, dinàmiques, interessades o desinteressades, generoses… potser tots tenim una mica de tot

El que sembla evident es que tothom pot triar allò que vol viure: tu tries!.
Si vols mirar un documental o una telenovela
Si vols llegir alguna cosa o si vas al cafè a passar l’estona
Si davant una pretesa ofensa t’enfades o passes de l’enfadament
Si vas a cercar un amic o amiga per estar una estona o si vas sol al cinema
Si fas exercici físic o no. I quin!
Sempre s’ha de triar...(En una seqüència coneguda d’un film de Buñuel, fins i tot C. Deneve havia de triar quin dels dos ciurons que hi havia en el plat s’havia de menjar primer) i quan es tria un camí, se’n deixen altres

La reflexió ens porta a dos plantejament de la psicologia:
Entre acció i reacció sempre hi ha un petit moment de decisió[1]
Les accions humanes normalment venen motivades pels sentiments (això m’agrada i això altra no; m’agrada la teva companyia o no...i els sentiments es “fabriquen” a força de pensaments. En definitiva. Si dominem els pensaments[2], controlarem els sentiments, les emocions; i així podrem canviar la nostra manera de fer les coses i també les coses que tenim costum de fer (si no ens agraden)

I arribats aquí, les preguntes per al debat
Estàs satisfet o satisfeta del teu viure?. T’agradaria canviar algunes coses?
Has triat llegir aquest article. Hi tens res a dir?. Ho vols dir?
Coneixes persones com les assenyalades?. I altres casos diferents?
Quines decisions has pres avui mateix?. Han implicat triar?
Coneixes el motius pels quals has triat una cosa i no una altra?

Guillem Pont

Juny, 2008

[1] S. R. Covey. “Los 7 habitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidós Plural. Barcelona, 1997
[2] E.Rigo “Les relacions humanes i el desenvolupament personal. La seva importancia en les organitzacions”. Conferència. Febrer 2007 on destaca la importancia dels pensaments