25 de juny 2008

Tu tries!

Coca, pepsi o palo en sifón? Vols continuar la relació amb la teva parella o la vols rompre?
Vols estar enfadat o alegre?...Tu tries!
Una idea oberta, certament te una mica d’arrel en els diàlegs socràtics, que entronca amb les noves línies del creixement personal que aporten les diferents orientacions del “coach” o entrenament personal, i amb un polset de les aportacions macroscòpiques derivades de desenvolupament organitzacional (DO)...tot ben remenat!

Tots coneixem persones que…. Havent tingut oportunitats de creixement personal i professional s’han quedat una mica estancades perquè els ha vingut de gust viure així. Son fruit del “tanmateix” tot esta fet, no puc fer res…
Tots coneixem persones que de mica en mica han anat amuntegant coses i mes coses materials, i doblers i… son aquells que decideixen sempre en funció d’allò que el aporta beneficis concrets. “I això treu”? sol ser la pregunta bàsica i fonamental
Tots coneixem persones que, des d’un punt de partida sense gaire possibilitats, han anat creixen de mica en mica… a força de llegir el diari cada dia, amb els anys poden mantenir una conversa oberta en diversos temes i qüestions
Tots coneixem persones que són coneixedors de temes concrets pel simple fet de mirar/escoltar documentals de la televisó
Tots coneixem persones que solament pensen en el menjar, dormir i en l’exercici del procrear.
Tots coneixem persones que destaquen per la seva generositat, que sempre tenen una mà per oferir
Tots coneixem persones compromeses amb el seu entorn, amb la seva gent, amb el seu temps
Tots coneixem persones tímides, bravejadores, despectives, opaques, dinàmiques, interessades o desinteressades, generoses… potser tots tenim una mica de tot

El que sembla evident es que tothom pot triar allò que vol viure: tu tries!.
Si vols mirar un documental o una telenovela
Si vols llegir alguna cosa o si vas al cafè a passar l’estona
Si davant una pretesa ofensa t’enfades o passes de l’enfadament
Si vas a cercar un amic o amiga per estar una estona o si vas sol al cinema
Si fas exercici físic o no. I quin!
Sempre s’ha de triar...(En una seqüència coneguda d’un film de Buñuel, fins i tot C. Deneve havia de triar quin dels dos ciurons que hi havia en el plat s’havia de menjar primer) i quan es tria un camí, se’n deixen altres

La reflexió ens porta a dos plantejament de la psicologia:
Entre acció i reacció sempre hi ha un petit moment de decisió[1]
Les accions humanes normalment venen motivades pels sentiments (això m’agrada i això altra no; m’agrada la teva companyia o no...i els sentiments es “fabriquen” a força de pensaments. En definitiva. Si dominem els pensaments[2], controlarem els sentiments, les emocions; i així podrem canviar la nostra manera de fer les coses i també les coses que tenim costum de fer (si no ens agraden)

I arribats aquí, les preguntes per al debat
Estàs satisfet o satisfeta del teu viure?. T’agradaria canviar algunes coses?
Has triat llegir aquest article. Hi tens res a dir?. Ho vols dir?
Coneixes persones com les assenyalades?. I altres casos diferents?
Quines decisions has pres avui mateix?. Han implicat triar?
Coneixes el motius pels quals has triat una cosa i no una altra?

Guillem Pont
Juny, 2008



[1] S. R. Covey. “Los 7 habitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidós Plural. Barcelona, 1997
[2] E.Rigo “Les relacions humanes i el desenvolupament personal. La seva importancia en les organitzacions”. Conferència. Febrer 2007 on destaca la importancia dels pensaments

4 comentaris:

NEXUS60 ha dit...

En primer lloc, enhorabona per la iniciativa. Crec que pot ésser molt interessant explorar les actuals tècniques d’informació i intercomunicació per poder expressar les nostres opinions fora d’ àmbits habituals o oficials.

Tu tries.
Si has triat o elegit es perquè estàs davant un moment de possibilitat de canvi. La vida és un canvi constant, i en la societat actual els canvis es produeixen molt ràpids. Charles Darwin deia que no sobrevivien els mes forts sinó els que millor s’adapten al canvis.

El fet que tu hagis de triar, pot ésser per una causa voluntària i elegida per tu, o en canvi, el fet d’ haver d’elegir pot ésser imposat per un fet, persona, acció o esdeveniment no controlat per nosaltres mateixos.

Hi ha accions de triar que son més simples, les quals quasi no comporten una reflexió prèvia, perquè no tenen conseqüències posteriors, per exemple elegir un pel·lícula de cinema. En canvi, hi ha eleccions que sí necessiten i provoquen un procés de reflexió i fins i tot provoquen angoixa, perquè sí que tenen conseqüències futures o trastoquen el teu entorn, per exemple les decisions personals o laborals.

Aprendre a triar, decidir, escollir, optar son accions importants per el desenvolupament de la nostre personalitat.

Coneixem persones que han errat amb les seves decisions, en canvi altres no. Hi ha persones que prenen les decisions d’una forma molt personal, ràpida i decidida, en canvi altres son molt més reflexius i es fan aconsellar.


El difícil en el procés de decisió es encertar o preveure amb l’opció que més ens convé personalment o es més positiva, ja que no coneixem les conseqüències futures. I, en el cas que les nostres accions afectin a terceres persones tampoc coneixem quina serà la seva reacció.

L’important es que una vegada feta l’acció de triar, acceptar el resultats bons o dolents que es deriven de l’acció de triar.

Fins aquí una breu aportació al blog.

guillem ha dit...

Moltes gràcies nexus60. La teva aportació es un excel·lent regal.
Implica lectura i posterior reflexió i esforç/decissió de contesta; tot un luxe rebre-ho.

A més fas aprtacions ben interessants sobre la transcendència del moment de triar en funció del "pes" de la decisió.

En els darrers pàragrafs fas referència a l'encert/error i a possible que el triar pot representar per a altres persones. Aqui voldria aportar el que assenyala Maturana en el sentit que solament el temps clarifica si una decisió es encertada o errada puix en el moment de decidir tothom tria la onció que, en aquell moment li sembla més encertada. Es a dir, el resultat de l'errada sempre es diferit (a diferència del de la mentida que es immediat; un sap be quan menteix o no)

I per que fa referència a altres potser cal considerar que els altres també trien de forma continuada i que tota persona es plena de recursos i força per decidir el viure que vol viure.

Moltes gràcies. Les reflexions d'aquesta pàgina es cosa de tots!

Diego ha dit...

De vegades ens posen en tessitures que no hem triat ser-hi. Jo no he triat els meus pares, ni la escola a on vaig estudiar, tampoc he triat algunes coses certament sobtades, fortuïtes, que me han passat al llarg de la vida, ni d’algunes que segur vindran també sobtadament al futur…

És certa aquesta reflexió?... Hi ha pensadors, científics i místics molt assenyats que mantenen que no és ben bé així. La vida ens situa en aquella lliçó que precisem en cada moment. Per tant, som nosaltres, amb el nostre pensament, les nostres virtuts, els nostres defectes –la nostra ànima- els que disposem amb les nostres decisions (de forma no conscient la major part del temps i per la major part de persones) allò que ens deparà la vida.

Aquesta línea de pensament està molt relacionada amb idees espirituals orientals, fonamentalment budistes i hinduistes i lligada amb les teories físiques de la mecànica quàntica. Sobre aquest tema podeu veure la pel•lícula “Y tu que sabes?”. La trobareu als enllaços següents: 1a part i 2a part

Podem estar-hi d’acord o no. Pot haver-hi opinions al respecte sobre si tot el que ens passa ho triem, i no és aquest el motiu darrer del meu comentari a aquest maginific article d’en Guillem. La meva humilíssima aportació pretén remarcar que, el que certament SEMPRE triem és la nostra reacció als fets que ens succeeixen. I només hi ha dues actituds possibles: la de la víctima i la del aprenent.

La víctima sempre pensa en la injustícia de la seva situació, mai analitza en que ha pogut contribuir a haver arribat, i per suposat mai aprèn res d’aquella situació injusta.
L’aprenent cerca la lliçó que la vida, com a suprem mestre, pretén ensenyar-nos i pensa que tot allò que arriba te una significació profunda que cal trobar i treure-li profit.

Sempre podem triar, com a mínim, des de quin rol, víctima o aprenent, volem viure la nostra vida.

Anònim ha dit...

Hola Guillem,

Agradecerte la invitación para visitar este espacio.

Durante la lectura he revivido la siguiente experiencia:

Feedback de un invitado

El año 2003, durante la cocción de la Guerra de Irak, paseaba por los pasillos de la facultad de Psicología recogiendo firmas para que España no participase en el engaño masivo que se estaba produciendo ante nuestros ojos. Sentí soledad.
Entiendo que la política desate guerras incluso en el seno de las familias (conozco hermanos que no se hablan por discusiones políticas). La política representa una ventana o espacio donde la gente defiende su forma más intima de comprender la vida. Sus valores y sus creencias pueden verse atacados o entrar en juego la mayoría de las veces… ¿Sanidad pública o Sanidad privada?
Desde esta lógica, descubrí la indiferencia de mis compañeros de clase por la Comprensión. No conocían las ideas que defendían las formaciones políticas, ni distinguían la izquierda de la derecha. Pensé que la idea de formación universal que defiende el concepto Universidad a mutado a fábrica de títulos para jóvenes sedados con la filosofía de: soy lo que tengo y, lo que no veo ni entiendo… no es importante ni existe. Recuerdo que alguno incluso pensaba que Aznar era el líder del partido socialista. Otros, repetían de memoria lo de “si tiran un misil desde Irak pueden llegar a Mallorca con sus armas de destrucción masiva,¿no tienes miedo?”. Y finalmente, estaban los que, también de memoria, soltaban el latiguillo de: “Total no sirve de nada lo de las firmas, ni lo de las manifestaciones. Por eso no voy. Total van a hacer lo que quieran”. Pensé que debía ser difícil percibir tan poco control sobre el entorno que te rodea.
Hay que recordar que estoy hablando de universitarios, uno de los colectivos que tiene más tiempo, medios y horas de entrenamiento para acceder a las plataformas de información.
Es difícil mantener una creencia cuando crees estar solo al otro lado de la línea. Únicamente cuando llegaba a las manifestaciones (en especial la que tuvo lugar en las Ramblas delante de la Delegación de Gobierno), entre las personas que si creían poder, renovaba el desgaste que me producía el escenario de la uib, para seguir confiando en que: algo si conseguiríamos con nuestra voz.
No se muy bien porqué, pero leyendo el blog he reexperimentado este recuerdo.
Supongo que el haber encontrado referencias del Hombre en busca del sentido de V.E.Frankl (uno de los libros que más he recomendado)y conceptos como sincronicidad, dentro de mi entorno laboral, ha ayudado.

Creo que no siempre es posible elegir lo que vivimos (un accidente de coche, una grave enfermedad, etc.) pero comparto, plenamente, que en nosotros está la opción de encontrar el tesoro dentro de la crisis o de elegir el color del cristal con el que queremos mirar esa experiencia.

Espero no abusar de la confianza.

Estaré pendiente del blog.

Nuevamente gracias por la invitación.

Un saludo,

Alejo Cabeza.