Si en una primera entrega (Tu tries!) es pretenia deixar constància de llibertat de la persona a l’hora de prendre decisions, i en una segona (Ho necessites?) es va voler evidenciar que les necessitats reals solen ser menys nombroses que les preteses o habituals, avui la intenció es deixar constància de que per millorar, s’ha de voler i, a més, implica esforç de canvi.
Idees de partida:
a.- No es pot pretendre tenir resultats diferents fent les mateixes coses de sempre
b.- Les nostres escales de coneixement son diverses en cada tema. En temes socials i conductuals moltes vegades ens encallem en la incompetència inconscient (“de capet cadascú te el seu”), volent dir amb això que no sempre aplicam el “pensament formal” de Piaget[1] –basti observar com premem els botons d’un ascensor- ni ens comportam com a “homo sapiens amans”[2].
c.- Tenir “consciència de” és sempre una primera passa per encetar qualsevol canvi
d.- Gairebé mai fem les coses en funció de l’aplicació de coneixements científics, com evidencia el filòsof J.A. Marina a “la in
teligencia fracasada”[3] on en fonamentaré per plantejar interrogants amb la finalitat de qüestionar alguns comportaments habituals.
e.- Créixer, millorar, no és substancialment necessari. Tothom podria viure sense més anhels ni interessos que menjar, beure, passejar, dormir i boixar, de la millor manera possible
Amb aquesta introducció, t’interessa seguir llegint?.
Idees de partida:
a.- No es pot pretendre tenir resultats diferents fent les mateixes coses de sempre
b.- Les nostres escales de coneixement son diverses en cada tema. En temes socials i conductuals moltes vegades ens encallem en la incompetència inconscient (“de capet cadascú te el seu”), volent dir amb això que no sempre aplicam el “pensament formal” de Piaget[1] –basti observar com premem els botons d’un ascensor- ni ens comportam com a “homo sapiens amans”[2].
c.- Tenir “consciència de” és sempre una primera passa per encetar qualsevol canvi
d.- Gairebé mai fem les coses en funció de l’aplicació de coneixements científics, com evidencia el filòsof J.A. Marina a “la in
teligencia fracasada”[3] on en fonamentaré per plantejar interrogants amb la finalitat de qüestionar alguns comportaments habituals.e.- Créixer, millorar, no és substancialment necessari. Tothom podria viure sense més anhels ni interessos que menjar, beure, passejar, dormir i boixar, de la millor manera possible
Amb aquesta introducció, t’interessa seguir llegint?.
Apa, idò, ara es tracta d’agafar paper i llapis i llegir a glopets...
Marina, després d’aprofundir en el concepte de intel·ligència –diu que la vertadera intel·ligència és la que acaba en conducta- assenyala que el marc de superior jerarquia per al individu és la seva felicitat. Considera un fracàs de la intel·ligència allò que l’aparti o impedeixi aconseguir la felicitat i per arribar-hi potser caldrà desaprendre algunes o, si mes no, introduir el dubte en el nostre pensament. Llavors... Quin diferencial hi ha entre el grau de felicitat que desitjaria i el que tenc?. M’atreviré a posar puntuacions?
També parla de coneixement, i de quina manera els prejudicis, les supersticions, el dogmatismes, els fanatismes, el blindatges contra les evidències, així com les creences tòxiques... ens poden allunyar tant de la ciència, com de la ètica.
He pensat alguna vegada...?”Anim que, si no arribo a la meta seré un fracassat!. “Merda!, he tornat a fallar, no faig res be”. “Mira que m’ha fet!, no li import a ningú, ho faig tot malament”. Des de quin sentiment penso això?
En quan als fracassos afectius, assenyala un camí per desgranar-los: el coneixement afecta -i es afectat- per les emocions que són les que determinen les accions. Suggereix el coneixement del nostre mapa afectiu: impulsos, sentiments, inclinacions (en castellà apegos) i pautes sentimentals (que son apreses i en algun casos es poden desaprendre) per conèixer des d’on observam la nostra conducta. Per quins sentiments he passat avui mateix?. Ara, en llegir això, des de quin sentiment ho faig?
Marina assenyala també elements per a la construcció i deconstrucció d’estils: el sistema de desitjos i projectes, les creences sobre el funcionament del mon i del que en podem esperar, així com les que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra capacitat d’afrontar problemes. M'atreveixo a fer una llista de les creences incorporades en el cervell que tenc del mon?, i de mi mateix? Es poden donar visions alternatives?
També parla del llenguatge. Assenyala com a fracàs del llenguatge interior la incapacitat de dirigir la conducta. I que el primer fracàs del llenguatge n’és la seva absència. Recorda que sempre interpretam allò que oïm, i que mai es dona una transmissió pura i simple de significat. Habitualment parlo i m’escolto o escolto realment a l’altre? Quan ho faig, intent posar-me en la seva pell?
Al tractar de la voluntat defuig de la vella voluntat com a facultat innata i es centra en quatre habilitats apreses: inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Que passaria si intentàs aplicar les quatre habilitats en les meves decisions d’acció?
Incideix també en la importància d’organitzar els propis plans de vida i de coordinar metes amb altres persones (família, relacions...) car el bessó sempre es situa en l’aplicació de la ciència en la pròpia vida i en relació amb els altres en el sí de la societat (que també potser intel·ligent o estúpida) que es concreta en la recerca del benestar, de la creació i de la justícia. Dissenyo un pla de vida? ¿Què vull ser en esser gran?
Marina, després d’aprofundir en el concepte de intel·ligència –diu que la vertadera intel·ligència és la que acaba en conducta- assenyala que el marc de superior jerarquia per al individu és la seva felicitat. Considera un fracàs de la intel·ligència allò que l’aparti o impedeixi aconseguir la felicitat i per arribar-hi potser caldrà desaprendre algunes o, si mes no, introduir el dubte en el nostre pensament. Llavors... Quin diferencial hi ha entre el grau de felicitat que desitjaria i el que tenc?. M’atreviré a posar puntuacions?
També parla de coneixement, i de quina manera els prejudicis, les supersticions, el dogmatismes, els fanatismes, el blindatges contra les evidències, així com les creences tòxiques... ens poden allunyar tant de la ciència, com de la ètica.
He pensat alguna vegada...?”Anim que, si no arribo a la meta seré un fracassat!. “Merda!, he tornat a fallar, no faig res be”. “Mira que m’ha fet!, no li import a ningú, ho faig tot malament”. Des de quin sentiment penso això?
En quan als fracassos afectius, assenyala un camí per desgranar-los: el coneixement afecta -i es afectat- per les emocions que són les que determinen les accions. Suggereix el coneixement del nostre mapa afectiu: impulsos, sentiments, inclinacions (en castellà apegos) i pautes sentimentals (que son apreses i en algun casos es poden desaprendre) per conèixer des d’on observam la nostra conducta. Per quins sentiments he passat avui mateix?. Ara, en llegir això, des de quin sentiment ho faig?
Marina assenyala també elements per a la construcció i deconstrucció d’estils: el sistema de desitjos i projectes, les creences sobre el funcionament del mon i del que en podem esperar, així com les que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra capacitat d’afrontar problemes. M'atreveixo a fer una llista de les creences incorporades en el cervell que tenc del mon?, i de mi mateix? Es poden donar visions alternatives?
També parla del llenguatge. Assenyala com a fracàs del llenguatge interior la incapacitat de dirigir la conducta. I que el primer fracàs del llenguatge n’és la seva absència. Recorda que sempre interpretam allò que oïm, i que mai es dona una transmissió pura i simple de significat. Habitualment parlo i m’escolto o escolto realment a l’altre? Quan ho faig, intent posar-me en la seva pell?
Al tractar de la voluntat defuig de la vella voluntat com a facultat innata i es centra en quatre habilitats apreses: inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Que passaria si intentàs aplicar les quatre habilitats en les meves decisions d’acció?
Incideix també en la importància d’organitzar els propis plans de vida i de coordinar metes amb altres persones (família, relacions...) car el bessó sempre es situa en l’aplicació de la ciència en la pròpia vida i en relació amb els altres en el sí de la societat (que també potser intel·ligent o estúpida) que es concreta en la recerca del benestar, de la creació i de la justícia. Dissenyo un pla de vida? ¿Què vull ser en esser gran?
En definitiva, ¿vull dirigir la meva vida o vull esser portat per les circumstàncies i pel “ah!, jo som així”?
Bones reflexions.
Guillem Pont. Agost 2008
Imatge: soca de lledoner amb banda clara i obscura. Com la vida!
3 comentaris:
Hola Guillem!
Quiero reconocer tu energía por elegir hacer.
Quiero compartir mi sentir con tu sentir, mis ides con las tuyas.
Quiero agredecer tu coraje al abrir un nuevo espacio para mostrar nuevas esquinas y ángulos sobre el Hombre, la Humanidad y sus interrogantes.
Quiero agredecer que un día nos conocimos y empezó un camino que no sabemos dónde lleva pero que queremos recorrer.
Quiero enviarte fuerza para que sigas...siguiendo...seguimos!
A.- El món sempre dóna voltes, interactuant amb les coses "que sempre feim". No és el mateix fer-les avui que fer-les dins uns anys. Encara què, fer sempre el mateix és un camí lent... pot ser què massa lent.
B.- El coneixement podria ser un compendi, o un mescladís, de totes les nostres escales, sovint condicionades per la nostra experiència, fent entre totes elles una mesura promig, mesura coneguda amb el nom d'idiosincràcia.
C.- Certament, començar o provocar un canvi sense coneixement de causa és una pura inconsciència.
D.- Vull intentar, dins les meves possibilitats (a vegades, poques), conduïr les circumstàncies que m'envolten. Sovint aquestes circunstàncies retornen al medi que m'envolta amb forma de conseqüències: "Jo sóc jo i les meves conseqüències"
C.- En aquest apartat no es descriure "el viure", si no "el sobreviure" :-)
--------
Pere Pepet
Totes les preguntes que es plantegen en aquesta ocasió, són molt àmplies i requereixen un bon espai de reflexió i pensament. M’aturaré a la primera pregunta: Grau de felicitat personal.
Crec que la felicitat personal és un concepte ampli i que defineix una sensació de plenitud, jo personalment crec més amb la serenitat.
Si pensem com ens afecta i arriba a la nostra vida, hauríem de començar a desglossar quines són les meves capes de vida. De què està formada la meva vida actual i futura:
Ets feliç a la feina, amb la teva parella, amb el que te espera a la vida, amb el que t’envolta. Crec que és difícil posar un grau de felicitat global que ho assoleixi tot, en canvi, si és més fàcil valorar la nostra felicitat als diferents àmbits on hi participem.
Al llarg de la meva vida, he anat sovint demanant a les persones que tinc confiança: Ets feliç? Curiosament només una persona hem va respondre SÍ. Les altres respostes varen ser negatives o almenys no positives.
El meu tio, pagès de possessió de tota la vida, per tant, espècie en perill imminent d’extinció, sempre comenta que: Per a ser feliç a la vida s’ha de mirar als que estan més malament que tu, perquè si mires els que estan més amunt mai estaràs bé. ( I això que les ametles van a 0,40 euros).
Per tant hem d’ iniciar de la voluntat de canvi només amb la pregunta ets feliç a …. o amb……? Crec que hi ha poques persones que comencin un canvi d’una part de la seva vida només tenint en compte un grau de felicitat negatiu.
El que tinc clar és allò que sí provoca no ser feliç: tensió interna, que pot ser un començament de reflexió cap a un canvi de direcció.
Publica un comentari a l'entrada