El fil de la conversa:
...tota persona pren les decisions que vol prendre i tria el seu viure... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passen ens n’adonem o no... el desig, el voler es fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i una actitud personal front de les coses que ens passen...la primera baula de la cadena és el “jo”...cal observar-se des de la distància...per saber si es va en la direcció de la meta
Si us sembla, tornem per uns moments al punt d’inici: tothom pot triar el viure que vol viure. Tothom tria el moment i les condicions en que viu[1] i davant qualsevol circumstància la persona te fonamentalment tres opcions: canviar-la, accepar-la tal com es o anar-se’n[2]. Aquesta possibilitat de triar no solament fa referència a les petites coses (de que dinaré avui?, que vull fer ara mateix?) si no també a la direcció que volem donar a la nostra vida. Fonamentalment aquí la bifurcació es simple, però no senzilla: ¿vull dirigir la meva vida o no faig res i que la vida em porti allà on ella vulgui?
...tota persona pren les decisions que vol prendre i tria el seu viure... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passen ens n’adonem o no... el desig, el voler es fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i una actitud personal front de les coses que ens passen...la primera baula de la cadena és el “jo”...cal observar-se des de la distància...per saber si es va en la direcció de la meta
Si us sembla, tornem per uns moments al punt d’inici: tothom pot triar el viure que vol viure. Tothom tria el moment i les condicions en que viu[1] i davant qualsevol circumstància la persona te fonamentalment tres opcions: canviar-la, accepar-la tal com es o anar-se’n[2]. Aquesta possibilitat de triar no solament fa referència a les petites coses (de que dinaré avui?, que vull fer ara mateix?) si no també a la direcció que volem donar a la nostra vida. Fonamentalment aquí la bifurcació es simple, però no senzilla: ¿vull dirigir la meva vida o no faig res i que la vida em porti allà on ella vulgui?
Certament no és obligat voler direccionar la pròpia vida. Moltes de les persones –sis mil cinc-cents milions[3]- que avui respiren sobre aquesta mateixa Terra no es plantegen reflexions sobre el seu viure. Dit d’altra manera es poden viure perfectament els anys biològics que ens correspongui entretinguts en la recerca d’una felicitat consistent en “beure, menjar, exercici de procrear i dormir”[4] i/o en les seves múltiples variables (com tenir mes poder, doblers.. per incrementar la qualitat de les quatre accions bàsiques assenyalades). Qualsevol de les dues opcions es igualment vàlida, no de bades cada ésser viu la seva vida com si fos el centre del Cosmos[5].
Però si triam la primera opció, dirigir la pròpia vida, llavors haurem de cercar la direcció de la meta, l’objectiu, la il·lusió, la imatge final vers allà on volem anar.
En aquesta Illa, en l’època de creixement, adesiara et feien la típica pregunta: “I tu que vols ésser en ser gran?”. Potser no resultava gratuïta puix, si mes no, et plantejava dubtes. Pregunta que es pot, o s’hauria, de plantejar en qualsevol moment de la vida: cap on vols anar?. (Ara mateix, tanc els ulls i l'em faig i em surten vàries metes en funció dels diferents rols...però no, una sobre surt per damunt les altres...com si vos envoltant... aquesta és la meva!)
Tots els autors de les darreres lectures orienten vers la necessitat de tenir clara la meta. Alguns des d’una perspectiva més espiritual l’anomenen “consciència” o el teu “propòsit intern”[6], altres “la recerca del sentit”[7] entès com “ajudar als altres a agafar el control de la seva vida, descobrint els valors que, col·lectivament formen la motivació fonamental de les seves vides”.
Però si triam la primera opció, dirigir la pròpia vida, llavors haurem de cercar la direcció de la meta, l’objectiu, la il·lusió, la imatge final vers allà on volem anar.
En aquesta Illa, en l’època de creixement, adesiara et feien la típica pregunta: “I tu que vols ésser en ser gran?”. Potser no resultava gratuïta puix, si mes no, et plantejava dubtes. Pregunta que es pot, o s’hauria, de plantejar en qualsevol moment de la vida: cap on vols anar?. (Ara mateix, tanc els ulls i l'em faig i em surten vàries metes en funció dels diferents rols...però no, una sobre surt per damunt les altres...com si vos envoltant... aquesta és la meva!)
Tots els autors de les darreres lectures orienten vers la necessitat de tenir clara la meta. Alguns des d’una perspectiva més espiritual l’anomenen “consciència” o el teu “propòsit intern”[6], altres “la recerca del sentit”[7] entès com “ajudar als altres a agafar el control de la seva vida, descobrint els valors que, col·lectivament formen la motivació fonamental de les seves vides”.
Altres, des d’una perspectiva mes operativa, ho assenyalen amb altres paraules com:
-“Comença amb una finalitat en el cap” (Ho descriu com a segon hàbit important, el primer es la proactivitat)[8]
- Quan les persones entenem per què s’ha de fer alguna cosa, ens hi implicam més i treballam millor”[9]
-“Tinguis visió de futur, somnia. Imagina on t’agradaria estar i el que vols ser. Un dia arribaràs allà on somniares”[10]
- Molts altres ho qualifiquen de “visió” o imatge final on vols arribar i altres “missió” o raó de ser de l’empresa, del projecte, de la persona...
-Però potser la idea més atrevida apareix a l’èxit editorial “El secreto”[11] que parla de la força de l’atracció, que realment atraus tot allò que penses i desitges de cor, sigui positiu o negatiu
-“Comença amb una finalitat en el cap” (Ho descriu com a segon hàbit important, el primer es la proactivitat)[8]
- Quan les persones entenem per què s’ha de fer alguna cosa, ens hi implicam més i treballam millor”[9]
-“Tinguis visió de futur, somnia. Imagina on t’agradaria estar i el que vols ser. Un dia arribaràs allà on somniares”[10]
- Molts altres ho qualifiquen de “visió” o imatge final on vols arribar i altres “missió” o raó de ser de l’empresa, del projecte, de la persona...
-Però potser la idea més atrevida apareix a l’èxit editorial “El secreto”[11] que parla de la força de l’atracció, que realment atraus tot allò que penses i desitges de cor, sigui positiu o negatiu
Amb tot i amb això, potser la versió de meta o imatge final mes rodona es la que aporta Tolle. Assenyala tres modalitat del que anomena “acció desperta”: l’acceptació, la fruïció i l’entusiasme i defineix aquesta darrer com “vol dir que gaudeixes intensament del que fas i, a més, tens l’element afegit d’un objectiu o d’una visió a acomplir. Quan afegeixes un objectiu a la fruïció del que fas, el camp d’energia o freqüència vibratòria canvia. Ara s’hi afegeix un cert grau del que podríem anomenar tensió estructural, i es converteix en entusiasme”
Guillem Pont.
Febrer 2009
Imatge : Avió en el cel. No es possible anar a enlloc, inevitablement sempre es va en una o altra direcció
[1] H. Maturana. O.cit.
[2] E.Tolle. O.cit.
[3] Atles de la diversitat. Enciclopedia Catalana. 2004
[4] J.A.Marina O.cit
[5] H.Maturana. O. Cit
[6] E.Tolle. “Un nou món, ara. Troba el proposit de la teva vida ». Ed. Rosa dels vents . Barcelona 2006
[7] A.Pattakos “En busca del sentido. Los principios de Viktor Frankl aplicados al mundo del trabajo”.Paidós Plural. Barcelona, 2005
[8] S.R.Covey. “Los siete habitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidos. Barcelona 1997
[9] P. Muro. “Ir o no ir”. Ed.[10] G. Pieta. “La travesia”. Alienta editorial. Barcelona 2006
[11] R. Byrne “El Secreto”. Ed. Urano. Madid, 2007
Guillem Pont.
Febrer 2009
Imatge : Avió en el cel. No es possible anar a enlloc, inevitablement sempre es va en una o altra direcció
[1] H. Maturana. O.cit.
[2] E.Tolle. O.cit.
[3] Atles de la diversitat. Enciclopedia Catalana. 2004
[4] J.A.Marina O.cit
[5] H.Maturana. O. Cit
[6] E.Tolle. “Un nou món, ara. Troba el proposit de la teva vida ». Ed. Rosa dels vents . Barcelona 2006
[7] A.Pattakos “En busca del sentido. Los principios de Viktor Frankl aplicados al mundo del trabajo”.Paidós Plural. Barcelona, 2005
[8] S.R.Covey. “Los siete habitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidos. Barcelona 1997
[9] P. Muro. “Ir o no ir”. Ed.
[11] R. Byrne “El Secreto”. Ed. Urano. Madid, 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada