El fil de la conversa.
...tota persona pren les decisions que vol prendre i tria el seu viure... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passen ens n’adonem o no... el desig, el voler es fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i una actitud personal front de les coses que ens passen...la primera baula de la cadena és el “jo”...cal observar-se des de la distància...tenir una meta sempre és bona cosa...per començar a caminar
Realment tots, sempre, tenim una meta, una direcció que guia les nostres accions. En podem ser conscients o no, la podem acceptar o no...però de tenir-la, la tenim. Si no en volem tenir una de final, en tendrem moltes de petites que fent una ziga-zaga més o menys pronunciada ens porten a algun indret.
Però bé, jo em vull referir, ara i aquí, a aquelles persones que han reflexionat sobre la seva meta vital; la idea, o conjunt d’idees, que guien conscientment les accions d’una vida.
I encara de manera més concreta a aquelles que, tenint clara la seva meta i els seus valors, volen emprendre accions coherents, de manera conscient i plena, vers aquesta met
a. Esquivant així camins que puguin portar a un cul de sac o que distreguin de la meta primordial.
Del punt on som ara mateix a la meta on volem arribar hi ha un camí a fer, cal idò actuar. “Si no hi vas...no hi has anat”, diu Paco Muro[1]. També es bona la de J.P.Garcia: “Si no funciona fes quelcom diferent, no importa què, però fes quelcom distint”[2] fent referència a una frase feta comentada per diversos autors. En definitiva el nucli no és el pensament ni el sentiment, si no les accions que porten a resultats, malgrat la cadena sigui la ja comentada -mes de gener-: pensament-->sentiment-->acció=resultats, segons fórmula de Eker[3].
...tota persona pren les decisions que vol prendre i tria el seu viure... les accions humanes no sempre segueixen el camí de la ciència... les coses passen ens n’adonem o no... el desig, el voler es fonamental per emprendre accions de millora... tots tenim els nostres condicionants i una actitud personal front de les coses que ens passen...la primera baula de la cadena és el “jo”...cal observar-se des de la distància...tenir una meta sempre és bona cosa...per començar a caminar
Realment tots, sempre, tenim una meta, una direcció que guia les nostres accions. En podem ser conscients o no, la podem acceptar o no...però de tenir-la, la tenim. Si no en volem tenir una de final, en tendrem moltes de petites que fent una ziga-zaga més o menys pronunciada ens porten a algun indret.
Però bé, jo em vull referir, ara i aquí, a aquelles persones que han reflexionat sobre la seva meta vital; la idea, o conjunt d’idees, que guien conscientment les accions d’una vida.
I encara de manera més concreta a aquelles que, tenint clara la seva meta i els seus valors, volen emprendre accions coherents, de manera conscient i plena, vers aquesta met
a. Esquivant així camins que puguin portar a un cul de sac o que distreguin de la meta primordial.Del punt on som ara mateix a la meta on volem arribar hi ha un camí a fer, cal idò actuar. “Si no hi vas...no hi has anat”, diu Paco Muro[1]. També es bona la de J.P.Garcia: “Si no funciona fes quelcom diferent, no importa què, però fes quelcom distint”[2] fent referència a una frase feta comentada per diversos autors. En definitiva el nucli no és el pensament ni el sentiment, si no les accions que porten a resultats, malgrat la cadena sigui la ja comentada -mes de gener-: pensament-->sentiment-->acció=resultats, segons fórmula de Eker[3].
Aquest mateix autor aprofundeix en el sentit de l’acció i parteix per diferenciar tres nivells de pensament:
Vull ser: indica certa intenció i ganes, “si va bé faré...”
Trio ser: implica decisió, eliminant altres alternatives
Em comprometo a ser: implica dedicar-s’hi sense reserves. Aquest es el camí
Donant una mica de volta de falç arribam a la línia fonamental dels comentaris, a la transcendent aportació d’Echeverria[4] : “no solament actuam d’acord a com som, també som així com actuam...l’acció genera ser... hom torna d’acord al que fa” que, d’altra banda lliga aquesta nova interpretació del que significa ser humà amb el pensament aristotèlic del “som el que fem dia a dia”
Si s’ha de parlar d’acció potser es important recordar l’aportació de Covey[5] qui sintetitza -i de banda el que ja s’ha comentat- les passes a fer:
1.- Sigues proactiu: actua, treballa sobre les coses que controles. No culpis ni acusis, treballa sobre tu mateix.
2.- Comença amb una meta al cap: imagina i dibuixa la imatge final, usa tot el cervell, la part dreta de la intuïció i l’esquerra de la raó. On vols arribar, des d’on parteixes, com arribar-hi i quines activitats vols fer
3.- Lo primer es lo primer. Organitzar-se per a assumir compromisos i poder-los mantenir.
4.- Pensar en guanyar/guanyar. No teva ni meva, si algú ha de perdre mes val no fer tracte
5.- Primer comprendre, després ser comprès. Activar l’habilitat de l’escolta. Moltes vegades receptam (o opinam/aconsellam...) sense haver fet un bon diagnòstic
6.- Sinergia, es produeix quan hi ha alta confiança i alta cooperació on tot esta relacionat amb tot
7.- Esmola la serra. Cuida’t les quatre dimensions: física, espiritual, mental i la social/emocional; ha de ser una activitat diària...
Covey, -com Marina, ja esmentat- proposa una fórmula per superar l’estadi animal (supervivència + reproducció) i es aprendre-->comprometer-nos-->actuar...i així successivament
D’aquesta manera es tanca el marc teòric del blog. A partir d’aquí el no res o l’acció. Tu tries!
Guillem Pont.
Abril 2009
Imatge : Formiguer (Balafi, hivern 2009). Resultat de l’acció de les diminutes formigues
Vull ser: indica certa intenció i ganes, “si va bé faré...”
Trio ser: implica decisió, eliminant altres alternatives
Em comprometo a ser: implica dedicar-s’hi sense reserves. Aquest es el camí
Donant una mica de volta de falç arribam a la línia fonamental dels comentaris, a la transcendent aportació d’Echeverria[4] : “no solament actuam d’acord a com som, també som així com actuam...l’acció genera ser... hom torna d’acord al que fa” que, d’altra banda lliga aquesta nova interpretació del que significa ser humà amb el pensament aristotèlic del “som el que fem dia a dia”
Si s’ha de parlar d’acció potser es important recordar l’aportació de Covey[5] qui sintetitza -i de banda el que ja s’ha comentat- les passes a fer:
1.- Sigues proactiu: actua, treballa sobre les coses que controles. No culpis ni acusis, treballa sobre tu mateix.
2.- Comença amb una meta al cap: imagina i dibuixa la imatge final, usa tot el cervell, la part dreta de la intuïció i l’esquerra de la raó. On vols arribar, des d’on parteixes, com arribar-hi i quines activitats vols fer
3.- Lo primer es lo primer. Organitzar-se per a assumir compromisos i poder-los mantenir.
4.- Pensar en guanyar/guanyar. No teva ni meva, si algú ha de perdre mes val no fer tracte
5.- Primer comprendre, després ser comprès. Activar l’habilitat de l’escolta. Moltes vegades receptam (o opinam/aconsellam...) sense haver fet un bon diagnòstic
6.- Sinergia, es produeix quan hi ha alta confiança i alta cooperació on tot esta relacionat amb tot
7.- Esmola la serra. Cuida’t les quatre dimensions: física, espiritual, mental i la social/emocional; ha de ser una activitat diària...
Covey, -com Marina, ja esmentat- proposa una fórmula per superar l’estadi animal (supervivència + reproducció) i es aprendre-->comprometer-nos-->actuar...i així successivament
D’aquesta manera es tanca el marc teòric del blog. A partir d’aquí el no res o l’acció. Tu tries!
Guillem Pont.
Abril 2009
Imatge : Formiguer (Balafi, hivern 2009). Resultat de l’acció de les diminutes formigues
[1] Paco Muro. “Ir o no ir”. Ed. Urano. Barcelona, 2005. Del mateix autor també es interessant “El pez que no quiso evolucionar. Relatos de la empresa y la vida”. Ed. Pearsoneducación. Madrid, 2003
[2] Jose Pedro García Miguel. “PNL para lideres. Estrategias de éxito con programación neurolinguística”. Univer de Extremadura, 2008
[3] T.Harv Eker.- “Los secretos de la mente millonaria”. Ed. Sirio. Malaga, 2005
[4] Rafael Echeverría.- “Ontologia del lenguaje”JC Saez.. Santiago de Chile, 2003
[5] S.R.Covey.- “Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidós plural. Barcelona 1989
[2] Jose Pedro García Miguel. “PNL para lideres. Estrategias de éxito con programación neurolinguística”. Univer de Extremadura, 2008
[3] T.Harv Eker.- “Los secretos de la mente millonaria”. Ed. Sirio. Malaga, 2005
[4] Rafael Echeverría.- “Ontologia del lenguaje”JC Saez.. Santiago de Chile, 2003
[5] S.R.Covey.- “Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva”. Ed. Paidós plural. Barcelona 1989
2 comentaris:
Molt interessant, i alhora molt condensat, trobo que hi ha molt camí per fer a la vida abans de poger arribar a quest tipus de reflexions. L'acció és la clau, i es ben interessar reflexionar el que de cops ens frena o ens empeny a l'acció. És potser la falta de claretat o de "resonància" de l'objectiu? Si així fos, desde el coatxing és necessari treballar molt bé la "força i la resonància de l'objectiu-imatge" d'on volem arribar per asegurar que es porduirà l'acció.
M'agrada't molt la refencia al llibre de Covey "els set hàbits de la gent altament efectiva" un llibre que estic llegint desde fa un mes molt a poc a poc, ja que trobo que és tant valuós e interessant que s'ha d'anar paint poc a poc. m'agradarien comentaris sobre aquest llibre.
Covey ha resultat una fita important puix va ser inici i es també final d'un perible de lectures ben interessants i referenciades en el blog (vegeu el link a lectures referenciades. De fet tot esta interrelacionat. Tal com assenyala Eker destaca la força del Paradigma; el món i les visions som nosaltres com apunta Maturana; som allò que fem com apunta Echeverria; treballa sobre el ser i sobre tu mateix com apunten Tole i Frankl...i alhora amb les seves orientacions cap a l'acció, tanca el cercle.
Les pautes, els hàbits, poden resultar òbvis però els desgrana fins arribar a l'os, a la consistència més ferma.
La reflexió final, a manera de síntesi, tampoc no te pèrdua i em quedo amb aquella frase que diu "estimar, servir i tractar de fer feliços als altres no es tasca fàcil però es possible si centrem la nostra vida en principis correctes"
Certament Covey possibilita tot un broll de reflexions (pensaments -> sentiments ->accions)
Gracies per haver-me convidat a la relectura de la sintesi
Publica un comentari a l'entrada