En els moment baixos, en el sinus de l'ona, es quan s'acostuma a furgar en el propi ser i en els esdeveniments que conformen el camí vital.
Un dia d'aquests, en el passeig matinal, que també acostuma a ser reflexiu, vaig arribar a la conclusió que em costa incorporar els nous aprenentatges a les rutines del pensar i del sentir. No basta tenir-ho assumit intel·lectualment, ni tan sols haver-ho experimentat a plena satisfacció, cal, si mes no en el meu cas, estar atent, treballar indicadors d'avanç, posar fronteres... altrament els vells i antics "patrons mentals" sobresurten i envaeixen les maneres d'actuar.
Sí, és així. Em costa controlar i travar aquests bloquejador que podríem anomenar “tendència a fer les coses com sempre
” o “predominança dels vells patrons mentals” que, en bona part conforma l'eix de la resistència al canvi.
Òbviament el bloquejador, amagat rere les soques que sustenten el raonar i el sentir, aprofita per sortir en els moment de feblesa, de desànim o d'inquietud intentant dominar la situació, cobrint i desdibuixant les possibles noves idees de transformació.
Així, emetre judicis relatius a persones (es que aquest és...), qualificar de bo o dolent (això esta bé, allò és una vergonya...), cercar enemics exteriors (es que aquell m'ha fet..., ha estat culpa de...), recrear-se en les “ofenses” del passat (te'n recorden de quan va fer...) o evidenciar rigideses (es així!) ...acostumen a ser elements habituals per engolir-se i deixar a l'oblit idees fonamentals com:
“Fes de l'ara el centre fonamental de la vida”
“Som el que fem” o “Els fets, centra't en els fets”
“Tothom fa el que fa de la millor manera que sap”
“Intel·ligència és la plasticitat de la conducta davant un mon canviant”
“No hi ha veritats absolutes...hi ha un model i un altre model”
“No existeix res en si mateix, tot és lectura d'un observador...”
Que configuren en la mirada ontològica, la nova interpretació del que significa ser humà.
Si vull dominar la situació hauré de controlar el bloquejador.
Com ho puc fer?... Ja ho sé el faré present i li donaré forma tangible; sí, cada vegada que miri aquests objecte que, ara mateix col·loco a la paret, em demanaré: aquests sentir obeeix al pensament actual o a vells patrons mentals?. Si, així ho faré. Als tres mesos, passat sant Josep, miraré com va la proposta de control de sabotejador. (Ho anoto a l'agenda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada