"No hi ha temps que no torn" (popular)
Certament i malgrat les frases fetes els temps passats mai no tornen; tot es continua evolució i canvi.
Les evolucions i els canvis, algunes vegades poden semblar, en certa manera, circulars, com si el cercle es tanqués.
En els anys cinquanta i seixanta els nins jugaven a jocs de nins i les nines a jocs de nines. No en marcaria d'altra!. Altrament podia ser motiu de burla o renyada. (pel que conten abans dels cinquanta els infants tenien poc temps per jugar, les prioritats eren altres)
En els anys setanta, després del hippysme, sobre tot derivat de la desaparició del Dictador, i també per la incidència dels factors ambientals en l'educació s'imposaren, amb criteri i força, noves modes i consignes: fora les juguetes bèl·liques!, abaix les distincions per raons de sexe! que tots juguin amb tot!
Després, en els anys vuitanta i noranta, si mes no des de la meva percepció, es diversificaren les tendències i es rebaixà la intensitat de les campanyes de la jugueta igualitària; en una mena de mort inanició, o per la subtil imposició i força de les campanyes publicitàries.
I potser, també per la diversificació dels elements de preocupació (deu ser tòxica la pintura de la jugueta que es posa a la boca?)
Però la ciència avança...i cada dia aporta noves informacions.
Va resultar força interessant l'entrevista de E. Punset a la doctora Louann Brinzedine parlant del cervell masculí i de les experiències al facilitar diverses juguetes a mones de distint sexe (www.redesparalaciencia.com).
La testosterona transforma el ser del fetus (es veu que en el moment de la concepció tots som femelles) i condiciona els jocs dels nins en funció del seu futur paper de mascle procreador.
Ara sabem que quan un nin agafa una pepa per un braç i la fa servir de pistola, un dels fets masclistes que tant ens enutjaven, no és una qüestió específica d'entorn familiar i/o de sèries de televisió, sinó que també és biològic, natural, lògic.
I aquesta mateixa hormona, o millor la seva manca, amb els anys ens farà tornar més tendres i comprensius, mes femenins...poca cosa ho trasbalsa tot!. Idò!
Certament i malgrat les frases fetes els temps passats mai no tornen; tot es continua evolució i canvi.
Les evolucions i els canvis, algunes vegades poden semblar, en certa manera, circulars, com si el cercle es tanqués.
En els anys cinquanta i seixanta els nins jugaven a jocs de nins i les nines a jocs de nines. No en marcaria d'altra!. Altrament podia ser motiu de burla o renyada. (pel que conten abans dels cinquanta els infants tenien poc temps per jugar, les prioritats eren altres)
En els anys setanta, després del hippysme, sobre tot derivat de la desaparició del Dictador, i també per la incidència dels factors ambientals en l'educació s'imposaren, amb criteri i força, noves modes i consignes: fora les juguetes bèl·liques!, abaix les distincions per raons de sexe! que tots juguin amb tot!
Després, en els anys vuitanta i noranta, si mes no des de la meva percepció, es diversificaren les tendències i es rebaixà la intensitat de les campanyes de la jugueta igualitària; en una mena de mort inanició, o per la subtil imposició i força de les campanyes publicitàries.
I potser, també per la diversificació dels elements de preocupació (deu ser tòxica la pintura de la jugueta que es posa a la boca?)
Però la ciència avança...i cada dia aporta noves informacions.
Va resultar força interessant l'entrevista de E. Punset a la doctora Louann Brinzedine parlant del cervell masculí i de les experiències al facilitar diverses juguetes a mones de distint sexe (www.redesparalaciencia.com).
La testosterona transforma el ser del fetus (es veu que en el moment de la concepció tots som femelles) i condiciona els jocs dels nins en funció del seu futur paper de mascle procreador.
Ara sabem que quan un nin agafa una pepa per un braç i la fa servir de pistola, un dels fets masclistes que tant ens enutjaven, no és una qüestió específica d'entorn familiar i/o de sèries de televisió, sinó que també és biològic, natural, lògic.
I aquesta mateixa hormona, o millor la seva manca, amb els anys ens farà tornar més tendres i comprensius, mes femenins...poca cosa ho trasbalsa tot!. Idò!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada