És una expressió que no he sabut
trobar ni a l'Alcover-Moll ni en el Diccionari d'expressions
lingüístiques d'Antoni Llull. Desconec el seu origen i motivació,
ni tan sols podria dir si esta ben escrita... però es ben nostra!.
S'acostuma a dir quan una cosa casolana
no surt com voldries i ja no te remei o si en te, aquest és
dificultós. Quan veus que has errat un camí, quan vesses el plat de la sopa, quan te n'adones que arribes tard... I a més es diu així, en
to de ràbia: Merda pereta!
(Sí, en les errades importants
potser s'usen altres expressions més coentes)
Idò això m'ha sortit quan me n'he
adonat del to dels darrers escrits del blog. Dels cinc darrers,
n'hi ha tres que assenyalen o traspuen algun tipus de queixa.
Conscientment sabem que les queixes no
serveixen de res o, en tot cas, solament serveixen per fer-te mala
bava a tu mateix; i que l'única via possible de canvi d'una situació
que no ens agrada és l'acció de reclam a qui te poder de decissió.
Conscientment, mitjançant la raó podem tenir molt clar que
tots som com som fins que decidim canviar. O que en el canvi hi ha la
vida, la il·lusió, el creixement. Que créixer, a nivell personal, és possible...
Però...
Sense adonar-te'n sorgeixen les
resistències al canvi. Com et despistis una mica, els primers
aprenentatges, el que habitualment anomenam “caràcter” o “manera
de ser” es fan presents, com les taques d'humitat a les parets de
les cases antigues o com rebrollen les tiges de la planta que no
desitges al teu costat, o com...
Varem viure una època (s'ha de dir en
passat?) on era costum destacar i comentar el que semblava dolent i
ocultar la resta; on el no era més present que el si, i on el càstig
era més habitual que no el reconeixement.
Als qui ho vàrem mamar ens marca i
condiciona cada dia, en cada acció. Maleïts patrons mentals!. Costa desaprendre!
De cinc, tres. Merda pereta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada