Fa anys quan aquí manava
el partit conservador, la situació de la llengua catalana a Mallorca
ja era tema controvertit i creava certa polèmica; hi havia els
anomenats “gonellistes” -alguns d'ells aquests dies seuen a la
banqueta dels acusats en el jutjat- que defensaven, deixant de banda
els arguments de la Universitat, d'Alcover i de tots els filòlegs
del mon, que nosaltres parlàvem una llengua diferent a la catalana.
En aquell entorn, de
devers els anys vuitanta del segle passat, conten que un professor de
la Universitat va anar a fer una xerrada a un poble del Raiguer.
Res, que es veu que sorgí
el tema de la llengua i s'establi una discussió entre el
conferenciant i una persona del públic: que si català, que si
mallorquí, qui si allà diuen got i aquí tassó...i coses
d'aquestes.
Malgrat els arguments del
professor, l'espectador participant en el debat no es va vinclar gens
ni mica, i al final, i per tancar el tema enflocà. “bé és una
qüestió d'opinions, vostè diu que és una mateixa llengo i jo dic
que es mallorquí es diferent des català i punto”
El professor
universitari, després d'un llarg silenci (és un bon orador i domina
l'ús dels silencis) va assenyalar “Si, és una qüestió
d'opinions. No sé vos com heu pogut formar la vostra, però jo he
estudiat prop de trenta anys, per conformar la meva”
I així va acabar el
debat.
Avui, també de la mà
dels conservadors, torna el tema de la llengua. Ja no per qüestionar
si es parla mallorquí, eivissenc o català (sembla que és aquesta
una qüestió aclarida) si no per prioritzar el castellà, una
llengua externa, sobre la llengua pròpia.
Alguns polítics
segurament varen néixer il·luminats i saben més ells de llengua
que no els científics. Ses dubte una evidència de prepotència i
curtor.
Sense recórrer a la transcendència de la llengua com eina de transmissió d'una manera de ser; el tema em sembla tan greu que em porta a la reflexió. ¿Es poden plantejar
totes les qüestions com es planteja l'afecció al futbol -som del
Madrid, som del Barça-? ¿Les majories democràtiques poden fer i desfer segons els convingui?. ¿Pot atemptar un determinat programa polític contra els drets universals individuals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada