Prémer el botó va ser un acte gairebé
instintiu, així mentre acabes de feinejar i endreçar la sala
escoltes una mica de música. L'aparell és d'aquests d'oferta i
d'obsolescència programada, això fa que, situat on està i sense
antena exterior, segons el moment del dia, has de triar una emissora
o una altra puix, altrament, les interferències acostumen a guanyar
el so desitjat.
Girant suaument la roda de sintonitzar
emissores, la vaig deixar sobre una que es sentia prou bé: que
soni!
No sé quina emissora era, però per la
qualitat del so diria que era potent, vull dir nacional o
d'aquestes d'aqui que emeten amb força
Res que al cap d'algunes anades i
tornades, es veu que va acabar la música i vaig sentir parlar. De
tot d'una no hi vaig parar atenció, ja es cansarà...però no, anava
de reflexions, era una veu d'home pausada i clara, no sé si era
capellà o seglar, però amb el seu parlar diria que coneixia l'art de
l'oratòria, es feia escoltar!.
Tant que vaig parar uns moment i deixant el que tenia entre mans vaig escoltar. Va ser una estoneta curta,. Parlava, en
castellà, sobre el quart manament de la Llei de Déu, aquell que diu
“honraràs a tu padre y a tu madre”. Comentava l'obligació moral
que tots tenim de respectar als pares....i dins aquests entorn de
lògica i consens, de patró mental assumit des de la infantesa,
afegia que no havíem de ser reduccionistes que el manament no és
limitava als pares biològics, si no que abastava a tots els
superiors incloent-hi les autoritats, posant-les en la mateixa línia
que els pares...i al cap d'una estona, i a nivell d'exemple, també
va incloure els mestres dins el conjunt d'autoritats.
En definitiva, venia a dir, que si no
respectam les autoritats (no va afegir allò de “civils, religioses
i militars”, però poc hi faltà), mala cosa perquè voldrà dir
que desatenem les orientacions de la llei natural.
Exercint l'irrenunciable dret de
llibertat individual, vaig prémer, altra vegada, el botó i vaig
apagar l'aparell, però no vaig quedar tranquil...
Vaja, vaja una manipulació tan
sibil·lina, en aquests temps concret de crispació i mentides. Cert
és que qui te els doblers i pot dominar els mitjans de comunicació
pot orientar l'oli -en aquest cas la opinió no crítica- cap on li
convé.
Haurem d'estar cada dia més alerta a
l'hora de sedassar les informacions i estímuls que ens arriben, no podrem deixar dormir la consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada