L'espera sempre resulta
llarga. Malgrat els minuts i segons són, en teoria, tots iguals, la
seva percepció, la “realitat viscuda”, és ben desigual. Si et
trobes en el “fluir” el temps passa sense adonar-te'n, si et
trobes en el “sofrir” els segons s'allarguen una cosa de no dir.
Les esperes poden, a
més de llargues, ser tenses, quan tenim expectativa de canvi (ara
arribarà!) o relaxades quan l'espera és presència i acompanyament.
Bé, idò en una
d'aquestes esperes relaxades, a la premsa d'un mateix dia, vaig
llegir dues informacions que em varen suggerir un broll de preguntes
sense resposta que, ara i aquí voldria compartir.
Una feia referència a
que Itàlia (com ja fa França) “gravarà les begudes amb sucre per
danyar la salut”
Vaja, que la ciència
avança i es descobreix que el sucre és dolent per al cos (com també
ho és l'alcohol i el tabac) i que el seu costum arriba a provocar
malalties que, a més de danyar a persones concretes, hem de pagar
entre tots.
Davant aquesta
informació, què podrien fer els Governs?. Segurament posar mesures
restrictives a la producció. Si pot fer mal -com aquelles famoses
joguines xineses- per què no es retira del mercat?
També hi hauria una
altra via, la que apliquen els napolitans a les botigues de
pastorets: “qui rompe, paga”. Qui te els guanys?, idò aquest que
pagui el mal que fa (imagineu també per un moment, que passaria si
s'apliques aquest criteri referit a la sostenibilitat del Planeta!)
Es clar que també hi
ha una tercera via, gravar el producte amb un impost addicional. Es
la manera en que el consumidor paga per dues vies: per la del impost
addicional, i també perquè, sense ser-ne conscient, es fot la
salut!
Quina es la solució
més fàcil i rendible, per al Govern?. Efectivament, la darrera. Les
altres implicarien enfrontament amb els intocables i totpoderosos
“mercats”
Definitivament,
s'hauria de girar la truita!
L'altra informació
feina referència a la mort del famós Bin Laden (anava a escriure
“tristament famós” però implica judici i com que no me'n refio ni un pel de les
informacions que ens arriben...)
Resulta que un dels
soldats que va entrar en el seu cau de Pakistan ha escrit un llibre
on diu que just veure'l li varen fotre un tret al cap. Vol dir això
que si no hagués sigut ell el mort seria un “dany colateral” i
també, i això és que ho acaba de confitar, que és mentida la versió oficial (diu que el varen matar
perquè ell intentava agafar una arma que tenia vora el llit i bla,
bla, bla)
En definitiva que els
governants ens menteixen quan els convé, fins i tot en coses, per a
nosaltres, tan llunyanes com aquesta.
Que els governants
menteixen quan els convé, ja ho sabíem tots, però constatar-ho
sempre dol una mica (es clar que si filam també pot mentir el soldat
quan descriu els fets)
Definitivament,
s'hauria de girar la truita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada