A l'apartat o bloc “lliçons de
coses” el proppassat 3 de juny, sota el títol el rellotge de la
cama-roja, es comentava el concepte temporal kairós alhora que es
deixava constància, derivada de l'observació directe, que els dies
ennigulats les flors s'obrien i tancaven a la mateixa hora, sent així
que el “rellotge” no podia ser guiat per la llum solar
Vet aquí, però, que per un efecte de
serendipia (trobes una cosa quan en cerques una altra) acabo de
conèixer que el tancament de les fulles de les plantes ja va ser
estudiat per Jean-Jacques d'Ortous de Mairan i que dos segles després
les seves sospites es veurien confirmades pel científic bielorús
A. Chizhevsky (1922).
No és la claror, si no l'activitat i
el magnetisme solar. Aquesta és, segurament, la corda del rellotge
de la cama-roja.
Però es que, segons evidencien altres
científics (Halberg, Cornélissen, Mitrovica....) les interferències
magnètiques entre els diversos planetes i el sol van més enllà del
que s'havia sospitat, fins al punt d'assenyalar que “la biologia i
el comportament no son totalment individuals, y de que tots els sers
vius es fan ressò del cosmos en tots els aspectes de la seva vida”
Es a dir el mateix magnetisme que
regula l'obertura de les flor de la cama-roja també pot incidir
sobre el meu humor. Vaja, vaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada