El compte de la vella

En relació al recent incendi d'Andratx...segurament no hi ha res més fàcil que fer els comptes de ca l'altri. Sempre surten!. El desconeixement és atrevit, i si no s'és una mica escrupolós, et pot deixar ben satisfet (recordi's que primer hi ha l'emoció i després la raó). D'entrada el plantejament és, idò, simplista i potser, fins i tot, una mica demagògic, encara que també, amb certa generositat es podria considerar “fer el compte de la vella” pel que té de deficient o rudimentari. Però...

Si el que la publicat la premsa és cert i les fonts honestes llavors podem encetar l'atreviment. Vegem.
D'una banda sabem de l'article “herois per 900€” el que cobren les persones que es dediquen a apagar incendis. També sabem que “el cost de l'incendi d'Andratx es situa a l'entorn dels 4,5 milions”. Idò, ja podem fer números!.

No hi és de més afegir-hi aquella vella sentència pagesa que diu “els focs de l'estiu no es poden apagar a l'estiu, s'han de pagar a l'hivern” en el sentit que les tasques de prevenció sempre resulten més encertades que no les terapèutiques. Sentència que, amb variants, ben bé es podria aplicar també als “encesos” camps educatiu i sanitari

Bé, anem a fer comptes!. Per fer-ho mes senzill no entrarem ni en termes de precarietat laboral, ni en temes de possibles bonificacions per diversos motius possibles. De fet aquests matisos potser no variarien gaire la part substancial de la idea.

Suposem...que un obrer especialitzat en prevenir incendis, ja es sap, vigilar, fer tallafocs, cuidar dels ases (o de la guarda d'ovelles) que netegen el càrritx...i coses així cobri 900€ cada mes de cap a cap d'any, i suposem, també, que s'hagi de pagar una assegurança mínima (d'autònom?)... Si fa no fa, 1200€ x 14 mensualitats = 16.800€ anuals, comptant pagues dobles.

Si és cost de l'incendi va resultar de 4.500.000 € es reparteix entre 16.800€ d'anualitat, en surten 268 !!!!. 26 persones durant 10 anys!, o 52 persones durant 5 anys!!

Vint-i-sis persones il·lusionades i ben dirigides donen per molt!.

Cosa no gens despreciable en aquests moments d'atur i precarietat laboral!

Alerta!, tampoc no es tracta de fer demagògia barata. Els números a ca altri sempre surten, però, a més, ni es poden deixar de banda, pel que fa a incendis, ni els mitjans tècnics ni les aportacions de la ciència (detectors de temperatura, vols sense pilot...) ni molt manco la, sempre necessària, recerca de camins d'eficiència.

Simplement es tracta de reflexionat sobre el cost de les “retallades” puix, al cap i a la fi, tot te un cost!.

Es tracta d'avaluar -sempre!- quin cost volem pagar per fer el que volem fer o el que ens han dit que convendria fer.