Envelliment

El físic Wagensberg, en un dels seus coneguts aforismes es demana si l'atzar és un producte de la nostra ignorància o un dret intrínsec de la naturalesa.

Si mes no curiosa resulta la coincidència. El mateix dia que la nostra Associació de Gent Gran, celebrava, amb un dinar a Sa Gruta Nova -taula presidencial inclosa- el seu del 34è Aniversari, a la UIB, Pere Salvà, un altre científic, llegia davant els altres acadèmics i les autoritats de la Comunitat, la lliçó inaugural del nou curs acadèmic.

Cal recordar que Pere A. Salvà va participar amb una aportació i una conferència “Població i espai a Sant Llorenç des Cardassar” en el que es coneix com a Llibre del Centenari.

D'aquesta lliçó inaugural on el geògraf analitza l'evolució de la població de les Illes en aquests darrers quaranta anys, potser se'n poden deduir algunes fites importants. Importantíssimes.

a.- Per primera vegada la població major de 65 anys supera la població dels menor de 15 anys.

b.- En quaranta anys gairebé s'ha duplicat la població de les Illes Balears.

c.- L'esperança de vida ha passat de 75 a 83 anys (A manera d'afegitó curiós assenyala que ara hi ha unes 240 persones majors de 100 anys quan a l'any 1978 sols eren 7).

Tres fites que ens haurien de portar primer a la reflexió, i posteriorment a la presa de decisions.

D'una banda el catedràtic es demana si el mercat laboral podrà seguir creixent al ritme de la població. I aquí cal recordar que les pensions no deriven d'un fons que s'ha anat emmagatzemant amb les aportacions dels treballador sinó que les paguen les persones que ara són en alta laboral.

A nivell local això no ens afecta gaire; vull dir que d'una banda les decisions polítiques referides a pensions superen l'àmbit de l'acció directe; i d'altra banda, qui mes qui manco, si pot, es procura un raconet, per si de cas.

D'altra banda, i aquí si que hi podria haver mesures d'intervenció local, assenyala una lògica que tots coneixem, “la població cada vegada més envellida generarà una demanda de serveis d'atenció”.

Amb altres paraules, resultarà difícil que les persones treballadores, puguin cuidar, com si fa no fa s'ha fet fins ara, els seus majors.

A nivell d'atenció als major incapacitats, el buit, a nivell local, en bona part ja hi és. Els “centres de dia”, tal com són establerts, no poden cobrir totes les necessitats, i per això hi ha llorencins repartits per les diverses “residències” de l'Illa.

La tendència d'aquest buit va, i anirà, en augment. Potser és l'hora de començar a parlar-ne, no?