Els jocs infantils de les festes també va
ser tema de conversa a la taula...
Les converses d'estiu
resulten converses desenfadades on de forma més seriosa o entre
collonades -a vegades resulta dificultós esbrinar la diferència-,
tothom hi diu la seva.
Es parlava de la participació
d'algunes mares, sobre l'afany d'obtenir premi, sobre l'organització
de carreres per a infants de uè...
I d'aquí sorgiren
preguntes sense resposta: ¿Quin sentit té que les mares hagin
d'estirar els infants, que encara no arriben a dominar el seu cos,
per arribar a la canya? o ¿Què s'organitzin carreres
per a totes les edats? o ¿Què un pare hagi d'aguantar
la bicicleta per tal que el seu fill pugui agafar, amb els dits, una
cinta? ¿Com és que abans es feien jocs infantils sense pares i ara
son omnipresents i, si el fill o filla no assoleix premi, el pare o la
mare, s'enfaden?
Modes i costums deia un. Evolució social assenyalava un altre. Estufera... Potser són mots que, si mes no de forma parcial, podrien encobeir aquesta nova realitat.
Però alerta, no fos cosa
féssem osques i en comptes de facilitar el desenvolupament personal
de cada un dels infants, sense voler, es sembrin frustracions difícils
de curar. O que aquesta exagerada sobreprotecció no fomenti
dependències malaltisses, assenyalà un altre.
La conversa evolucionà
vers la psicologia evolutiva i vers les diverses etapes del joc
infantil. I com, a vegades, els pares i mares amb formació teòrica
son els primers en prioritzar la intuïció, el desig de destacar,
sobre el coneixement.
També que als nostres
fills i filles, néts i nétes els podem fer fer el que ens vengui de
gust, perquè sí o perquè jo ho dic, però tanmateix no canviarem
l'evolució normal dels infants ni dels seus jocs, primer evolutius,
després simbòlics, intuïtius... tanmateix els jocs de competició
no arriben fins a l'edat de socialització, situada de forma general
a l'entorn dels 7 anys.
Inevitablement la
conversa evolucionà cap a la tasca d'aquell, ja llunyà i enyorat,
Servei Municipal d'Orientació Educativa. Sobre la necessitat
generalitzada, segons opinió dels participants a la taula, tant de
posar ordre a aquesta mena de desgavell competitiu en les nombroses
activitats que es paguen amb els imposts de tots, com de facilitar,
malgrat un aire compartit de desesperança, informacions i orientació
als nous pares i mares.
(Imatge de "Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar". En el text, en Rafel en destaca l'absència de persones majors)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada