El peu de fotografia del diari on, sobre gris hi apareixien un munt de petites taques blanques assenyalava que eren de Sant Llorenç i per això ens varem recrear en la conversa:
-On és que hi ha tantes eres juntes?
-Deu ser en es Camp Roig. Un vell establit de Sa Cova on alguna gent hi va comprar un bocinet de terra per fer-hi s'era. Es veu que aquella zona te o tenia bon vent... Llavors tothom sembrava i normalment entre dos, es posaven d'acord per utilitzar s'era...Segons com anava, també, a vegades, es batia a canvi de sa palla, canviaven feina per palla...Adesiara fins i tot hi havia disputes, segons com un componia la direcció de la garbera podia desbaratar el vent a una altra era veïnada...
Compartir taula de cafè amb persones sàvies com n'Antoni “Cus” té els seus avantatges.
De tornada cap a casa, en aquell dia de plugim fi que potser no arribava ni a cama d'aranya, el pensament trescava coneixements perduts, aquella sensibilitat i coneixements pagesos que, de mica en mica en van perdent.
En concret recordava una entrevista amb l'amo en Rafel “de sa Fontpella”, per parlar de temes de cançons i de cultura popular. Era un dia de molta calor. Havíem quedat devers les 10 del matí. Em va convidar a seure en un porxet exterior de la casa: -Aquí estarem bé, d'aquí a una estoneta arribarà l'embatol. I efectivament, iniciada la conversa ens arribà l'oratge, la fresca de l'aire de la mar. L'ús i verbalització del seu coneixement del comportament de l'embat em va sorprendre i meravellà, segurament per això ho recordo.
Aquesta connexió entre l'home i la natura que afectava els vells pagesos -en altres indrets l'he descrita afectada a mon pare- és un bé vital que anam perdent i que convendria recuperar.
Les eres del Camp Roig, per la seva simple existència i l'anecdotari que se'n deriva, conformen un dels bens patrimonials que cal servar. No podrem conservar les eres, hem fet tard; les fotografies recents evidencien que d'aquella vintena d'eres de l'any 56 ben poca cosa en queda, però resta la memòria d'aquell passat perdut.
Imatges: Fotografia “dels americans” i direccions i abast de l'embat a “Atlas de les Illes Balears”
P.S. N'Antoni Font per boca de Joan Vey de Manacor ens fa a mà aquesta cançó que cantava l'amo en Rafel "de sa Fontpella":
An es Camp Roig de sa Cova
diven que hi passa bé es vent,
per això molta de gent
hi ha fet una era nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada