26 de març 2022

Pellers

Cert és que la paraula peller disposa de varis significats però en el record, i expressat en plural, a l'imaginari col·lectiu, hi resta l'anecdotari d'aquelles persones que, residents temporalment al poble, es dedicaven a arreglar pelles i també paraigües, olles...
Un concepte vell i en desús; amb la bonança econòmica i avesats a l'obsolescència més o menys programada, ja ningú fa arreglar les pelles ni les olles La professió, l'ofici és, idò i com molts altres, una activitat perduda.

Si el concepte és compartit (qui no recorda els pellers del Sant Llorenç preturístic?) quan s'arriba a les descripcions sorgeix la diversitat. Una altra prova fefaent que cadascú guarda els seus records, el seu relat i la seva realitat viscuda.
Així, en la conversa algú els recorda amb vestits diferents, estrafolaris com zíngars que voltaven el foc a la bocana del pont, just vora el Pou Vell i el pes dels porcs.
Altres els situen sota el pont “de Can Gostí” “-sempre els he vist allà era el primer pont que trobaven!”.
Altres manifesten tenir record d'haver-ne vist sota el pont de s'Estació, també voltant el foc, o en el mateix Pou Vell, a la porxada de les piques, arreglant i netejant peces d'aram.

Una conversa sobre el passat però alhora profitosa en la que, entre altres coses, surten el nom d'eines també perdudes com el pixot, nom sorprenent “-es pixot, deien, saps que ens venia de nou!”, que s'utilitzava per vinclar determinades peces metàl·liques, o la baldufa aquell senzill filaberquí de cordes i llistons que s'utilitzava per foradar una mica el test de les olles per poder aguantar les gafes d'aram o de ferro.

La persona de més edat que intervé en la conversa, en un moment determinat, amb el reu record, centra ka manifestació dels diversos records. Estableix una diferència entre el peller, que a més era llanterner, que venia de Manacor i posava a sa Plaça Nova, just allà on acabava el “teulado” i on també, a vegades, hi venien porcells i altra bestiar.
Persona acceptada i respectada que adesiara s'hi passava uns quants dies treballant les eines de cuina esquinçades.
Altra cosa eren els gitanos, que posaven alguns dies sota un pont del torrent o, a vegades, en el buc llargament inacabat d'una casa del Camp Redó. “-però la gent no anava gaire de gitanos, feien poca cosa...” .

Una conversa intranscendent, compartint taula de cafè. Refrescant records i aprenent noms d'eines...
I també servant arrels.



PS. Cert és que el concepte “peller” surt en el DCVB i també en el repertori d'oficis artesans (ROA) del Consell de Mallorca. Però no l'he sabut trobar en el Costumari Català de J. Amades -d'on és la il·lustració-. De la col·lecció “Els nostres arts i oficis d'antany de Joan Llabrés i Jordi Vallespir sols he pogut consultar els tres primers volums.