Amolla la pregunta a manera de repte: jo no ho sé, potser tu ho podràs cercar.
A vegades, no sempre, després de llegir els titulars del diari i altres vegades entre text i text, entre text i imatges o entre somriures i comentaris intranscendents -anar de collonades en diuen aquí-, es juga l'etern joc de la curiositat: fer preguntes obertes, indagar... i, tal vegada, descobrir paraules amagades.
La conversa de cafè
resulta una manera de constatar que la diferència generacional
comporta inevitables modificacions culturals. Mitjançant lectures,
escoltes, respectuoses i obertes, tots podem aprendre de tots.
Continua amb el marès...
-N'hi ha molt de marès, entre façana i voltes...acaramullat conformaria una muntanya!
Reflexionam conjuntament. El marès de per aquí, tant el de les pedreres de sa Real i de Son Ribot com de les de Ca n'Amer, es blanc, i el de l'església és roig. -Podria ser de per devers sa Murtera?. -No ho sé, crec que el gra de sa Murtera es més gros i, a més, les peces fan fulls...
Quan, com a n'aquest cas, resten preguntes obertes s'imposa la recerca, potser esquifida, de la documentació i material que es te a l'abast.
Les pedres de la façana de migjorn en són indicadores i els papers confirmen el relat de l'evolució diacrònica del temple. Tal com passà amb l'evolució del terme municipal mostra alts i baixos dependències i lluites fins arribar a la situació actual.
En tot cas sembla que la darrera ampliació és de 1845 -com indica la inscripció de la façana- i que la capella de la Mare de Déu és de 1928.
Els esmentats papers1 parlen de dates, persones, donacions...però res he sabut trobar de l'origen del marès.
També es podria donar el cas que, ateses les diverses reformes i ampliacions, el marès pogués haver arribat des de diversos indrets.
El que si sabem és que, tant a la banda de l'altar com a la façana o a la torre del campanar és roig, consistent i que, aleshores s'havia de traginar amb carros. I també sabem que amb sis peces de marès ja hi havia carretada.
Llavors, considerant...
-Que hi havia els mitjans que hi havia.
-Que en bona part de la feina es feia mitjançant feixines -feines pactades entre diverses persones- voluntàries o, tal vegada, suggerides.
-Que les peces de marès havien de ser d'un lloc proper.
-I que les pedreres són conformades per vetes de material de diversa qualitat.(D'una mateixa pedrera i segons la veta es pot treure, idò, marès dur, fullat o fluix).
Es planteja, en forma d'hipòtesi pendent de confirmació -i que podem canviar en el moment en que apareguin noves dades-, que els maresos de l'església havien de provenir de les pedreres de sa Murtera.
1Cortes, J. (2012). “Sant Llorenç des Cardassar. Edificis singulars, possessions...”. Col. Es Pou Vell, núm. 11. Sant Llortenç des Cardassar:Flor de Card. Recull informacions de Ramon Rosselló, Josep Segura Salado, Antoni Gili i Joan Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada