A vegades m'indign, altres m'ho pas bé i m'pareix un somriure a la cara i d'altres, contravenint el saber “normal” m'ajuden a enfocar qüestions que, altrament, passarien desapercebudes.
Tal com ha passat avui, podríem dir que es van repetint una sèrie d'idees i raonaments:
A.- Llegir, pegar una ullada, als titulars de la premsa escrita, atesa la quantitat d'informacions i notícies, és una manera, com una altra, de conrear la desinformació. El que Noam Chomsky anomena “l'estratègia de la distracció”. Vora una notícia rellevant n'hi poses deu d'insignificants i la rellevant passa desapercebuda. El mateix podríem aplicar als llibres, a les decisions polítiques, a les activitats culturals... L'extensió -pàgina sencera- del tractament de la notícia no va parell a la importància o transcendència.
B.- Una altra constant fa referència als aspectes formals. Redacten tan bé, ho presenten de forma tan afinada -sigui el tema que sigui com es veu en els exemples que s'adjunten- que ens recorden, sense voler però de forma contundent, que els”escriptors locals”, jugam a una lliga regional. Vull dir amb això que la majoria dels articles de card.cat o dels comentaris que hi surten no passarien ni un sedàs qualitatiu de malla grossa.
Es que que hi ha, i n'hem de ser conscients!.
C.- Alerta!. No confondre un sedàs qualitatiu amb la capacitat d'incidència. Qualsevol comentari escrit o notícia a nivell local -en general i comptant amb les pertinents excepcions-, pot resultar molt més comentat, molt més transcendent, per a la comunitat local -dependrà del contingut i de qui l'expressa- que no els articles d'opinió esmentats a nivell de la comunitat que abasta el diari.
Val a dir que aquesta darrer punt no es suporta en cap estudi seriós. Es una simple intuïció derivada de l'experiència (cinquanta anys de participació en una revista local ha de donar cert grau).
Vegeu els comentaris, per ordre de lectura, d'avui, en hores de sol fort:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada