Via pública i negocis

Segurament, després de les rutinàries salutacions amb els veïnats, -Hola, què tal, com va? -Va bé o un -Bon dia!, l'acte més irrellevant i intranscendent sigui una conversa de cafè.

Cert és que determinades intervencions poden despertar curiositat, identificació, contradicció o controvèrsia però no deixen de ser excepcions. A cada una de les taules cadascú assumeix els seu paper: xerraire, escoltador, assenyat, enginyós amb els acudits, desconnectat...i les converses solen acabar tal com començaren. Vull dir que, generalment, no s'estableix cap tipus de compromís, ni d'acció, ni de sintonia, ni de res.

Precisament per això, per la seva intranscendència, resulta interessant parar l'orella als temes que sorgeixen de forma espontània o perquè algun dels membres de la taula es sent afectat.

Sense anar més lluny l'altre dia sorgí el tema de l'ocupació del carrers. Una ocupació dels carrers a benefici dels comerciants que ho sol·liciten.

Feien referència a aquells que ocupen tot el carrer determinats dies a la setmana i al tallar el trànsit obliguen els cotxes i, a vegades, els vianants a voltar per altres carrers.

També sorgí el tema de la llengua de les cartes dels restaurants, algunes sols en llengua estrangera i amb una mena “d'espanglich” que encara que resulti entenedor no respecte una mínima correcció ortogràfica.

Quan surten temes d'aquests tipus, com no podria ser d'altra manera, qui més qui manco hi diu la seva: que si tenen permís s'han d'estendre fins on vulguin, que si s'hauria de regular d'una altra manera l'ocupació de la via pública, que si el renou, que si tothom és lliure d'anar-hi o no... tantes opinions com persones que hi intervenen!. Uns posicionaments personals que, d'altra banda, resulten ben entretinguts al mostrar l'ésser, real o simulat, dels intervinents.

A vegades, no sempre, les intervencions acaben ullant o posant la mirada sobre les persones que prenen les decisions, és a dir les que manen.

En aquest cas es plantejaren preguntes sense conèixer-ne les respostes:

-Quan s'autoritza el tancament d'un carrer per possibilitar dues o tres taules i certa tranquil·litat als comensals, ¿s'han considerat, també, els perjudicis -temps, combustible i tranquil·litat- que poden ocasionar?. Encara que sigui de forma intuïtiva, ¿s'han comparat els possibles guanys amb les despeses derivades?.

-Quan una persona estrangera, o del país, obre un negoci, o se l'autoritza per a muntar una altra activitat ¿se l'informa de l'existència d'un Decret local de Normalització Lingüística?.

-Quan per deixadesa, interès o complicitat es deixa arrelar un mal costum, el costum de campi qui pugui, ¿és considera el cost del possible redreçament que hauran de fer altres persones?.

I fet el cafè i la conversa, sense aclarir res de res, tothom s'aixeca per reprendre les seves rutines.