La majoria de cases disposaven d'un “excusat”, una post amb un forat on les persones s'asseien per evacuar les dejeccions, en la majoria dels casos en un clot negre, en altres ocasions en el corral de les gallines.
També disposaven d'un clot de fems, ni no era compartit pel clot negre anterior, on dipositaven totes les restes orgàniques de la casa. Val a dir que atesa la inexistència de plàstics i amb el paper escàs gairebé totes les restes eren orgàniques.
De banda el tema excusat/clot de fems bona part de les cases disposaven d'una soll en el corral una soll per engreixar el matancer i un porc addicional per vendre i poder, així, cobrir les despeses de ses matances, així en plural. Soll que, per descomptat. Sols es netejava adesiara.
A l'esmentada situació s'hi hauria d'afegir la boal. Aleshores tothom, fins i tot botiguers i menestrals disposaven d'un carro i una bístia per poder treballar el camp. Normalment la boal era situada o bé a la cotxera o el soterrani de la casa, cas que en tingués i si no en un apartat en el mateix corral. En aquest últim cas la bístia havia de passar per dins la casa per això les cases, abans de l'enrajolat actual, solien disposar d'un empedrat.
Tot aquest amplia introducció per arribar al bessó de la qüestió que es vol descriure: les singulars olors que passant pel carrer, o des del corral estant es podien, o millor s'havien, de percebre.
No som capaç des descriure tals olors.
D'entrada havia pensat fer una descripció creativa com acostumen a mostrar determinades botelles de vi o determinades descripcions d'una obra d'art abstracte tipus “perfum de patata podrida amb aromes amagats de gírgola d'estepa i afegits avinagrats d'empriu d'ortiga” però ben aviat ho vaig descartar.
No tenc constància que puguem percebre les olors d'una mateixa manera, ni que tots tinguem la mateixa sensibilitat olfactiva. Vull dir que no sé si la olor que jo percep al treure una patata podrida del caixó de la mateixa olor que percep una altra persona en la mateixa situació. El que si he pogut constatar és que una determinada olor de femer, per a mi gens ofensiva, potser catalogada per una altra persona pom a pudorassa.
En tot cas hi ha certs paràmetres compartits. L'olor dels excrements dels animals carnívors (per exemple el moix) i omnívors (per exemple les persones i els porcs) acostuma a ésser més ofensiva que no la dels herbívors (per exemple cavalls).
En aquell Sant Llorenç agrícola dels anys cinquanta eren habituals determinades olors i pudors, avui inexistents. Des de les olors dels corrals de les cases del poble i també de fora vila a les derivades de la manca de neteja personal o dels afegits incontrolats, com els d'aquells que fumaven tabac de pota.
També, caminant pel carrer, es podien detectar olors no gens desagradables com les que sortien de la cuina o les característiques de llonganissa o xulla torrada.
Ara les olors i pudors són unes altres, diferents i potser de menys varietat i intensitat però, tal vegada més transcendents a nivell global. Detectam clarament l'olor de plàstic o goma que es crema però ens hem acostumat tant als gasos de combustió dels motors que, ni el percebem:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada