-“En Miquel va alçar una pedra i hi va trobar un calàpot (a Sant Llorenç a vegades convertim la e neutre en o, així a un calàpet i diem calapot),. Temorenc que no li enviàs un broll de verí en forma d'escopitada -havia sentit a dir que els calàpots escopien verí a llarga distància- li va tirar la mateixa pedra que havia aixecada i el va esclafar.
Va acabar la seva feina a fora vila i solt post, com temia costum es va retirar a ca seva. El se'n demà matí, al obrir la finestra, hi va trobar el calàpot, mig esclafat, aferrat al vidre. Ferit l'havia perseguit uns quants quilometres, sort que era d'hivern i va trobar la vidriera tancada”
Potser algú coneixerà la mateixa o semblant història, amb petites variants. Per exemple a s'Alqueria Blanca es conte que el pagès, amb una forca va aspidar el calàper i aquest li va comparèixer a la finestra amb el forat de la forca
Una cosa és clara l'inofensiu i beneficiós calàpet, en l'entorn rural llorencí i mallorquí, no tenia gaire bona fama (en altres indrets, per exemple, eren, segons conten els contes, prínceps disfressats).
Altres històries assenyalen el calàpet com a origen de pèrdua de llet de les ovelles. Tenir una mama minva podia ser indicador de xuclada de calàpet.
Supersticions del tot infundades.
Mayol assenyala1 que poden excretar per la pell un tòxic defensiu (bufotalina) que sols emeten si són severament maltractats però que per la forma dels llavis no poden xupar.
A més la seva dieta no contempla el consum de llet.
...
-“En certa ocasió el pastor de Xiclati es va fer amic d'una serp de garriga. Era com un cusset, cada dia a darrera hora compareixia i el pastor li abocava un poc de llet dins un plat.
Passaren els anys i el pastor es va haver d'entregar per fer el servici militar. Va estar un temps a fora i la primera vegada que va venir de permís la serp es va posar tan i tan contenta que es va revoltillar pel coll i, amb una estreta no calculada, el va ofegar”. Alerta amb les serps! (Com si fos possible establir relacions emocionals amb un animal de sang freda!)
...
També referit a serps tradicionals: -“Les agrada molt la llet, poden mamar a una cabra i li poden estroncar o enverinar la llet... també he sentit a dir que, en certa ocasió, una dona que tenia un nin petit es va trobar una serp dins el llit, es veu que passat pels barrerons de la persiana sentia l'olor de la llet de deixava l'infant”
Es veu que aquestes, o semblants, llegendes esteses per diversos indrets referides a les serps tampoc tenen cap arrel científica. De fet el mateix Mayol assenyala “la boca d'aquests animals, sense llavis carnosos, és òbviament inadequada per a xupar”.
Darrerament, amb la proliferació de noves serps invasores, que trastoquen l'equilibri ecològic sense que l'administració hi prengui mesures radicals, el rebuig i la por a les serps -recordem que va ser una serp qui va temptar n'Eva- encara s'ha incrementat
Conclusió clara. a vegades les creences populars, encara que estiguin esteses, no tenen cap tipus de fonament
(Contarelles de Joan “de sa Begura” i de na Caterina Pons)
1Joan Mayol Serra (1985). “Rèptils i amfibis de les Balears”. Manual d'introducció a la naturalesa, 6. Palma:Moll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada