Mostra la “Cronologia” de Josep Cortès que va ser a l'any 1914 quan Gabriel Vives Mas sol·licità autorització a l'Ajuntament per instal·lar una central elèctrica moguda per un motor de gas pobre. En el juny del mateix anys s'acordà instal·lar l'enllumenat public. A a Son Carrió aquest enllumenat public hi arribaria quinze anys després.
També s'assenyala que l'any 1931 n'era propietari Joan Nadal “de ses Planes”. Un any després es canvien els comptadors de corrent continu per uns altres de corrent alterna
A l'any 1937 l'Ajuntament obliga a Joan Nadal a proporcionar corrent a l'edifici les 24 hores del dia.
El 1940 els germans Santandreu compren la central elèctrica a Joan Nadal i el 1959 GESA es fa càrrec del subministrament elèctric.
Seguint amb la pinzellada cronològica, devers 1975, s'iniciaria la domiciliació forçosa dels rebuts en una entitat bancària i amb l'evolució tecnològica es donaria la fusió d'empreses i la desaparició, abans del trencament del nou segle, dels nombrosos llocs de feina derivats del control del consum.
Fent-ne una caricatura es podria assenyalar que amb un centenar d'anys el corrent elèctric a les llars llorencines passà d'empresa local a empresa de difícil seguiment, segurament multinacional, que s'empara sota el genèric de “les elèctriques” amb diferenciació entre subministradores i comercialitzadores.
Si enfocam la situació de la il·luminació i el consum elèctric en els anys quaranta i cinquanta del segle passat ens n'adonarem que una de les característiques era la inestabilitat i inseguretat del servei. Ni cobria les vint-i-quatre hores del dia i qualsevol pana podria provocar una inesperada interrupció.
Devers les onze o onze i mitja hi havia una interrupció puntual, “sa senya” en deien i als poc minuts es desconnectava la xarxa.
-Jo feia de mosset a una barberia i, a vegades, passava que sa senya et pillava a mitja feina, llavors havíem d'acabar d'afaitar es client amb es llum d'una espelma. I era difícil, per que l'espelma fa ombres i, a més, s'havia d'anar alerta amb ses gotes de cera...
-No et pensis que fos com ara. La majoria de les cases tenien una sola “bombilla” a l'arc central que també il·luminava un poc la cuina...n'hi havia d'espavilats que feien un “empalme” o connexió pirata per afegir una “bombilla” a dins es quarto, però si es de sa Central se'n donaven compte hi anaven i tallaven es fil entorsillat...a l'entrada hi havia un quadradet amb un fusible que, adesiara es cremava i “Rafel que miraràs es llum?”, a cada casa hi havia una persona més agosarada que se'n cuidava les ses panes particulars...
-Avui no s'ha apagat es llum!, comentava sa gent pel carrer quan es donava una situació singular. Va ser es cas de l'amo Andreu d'Infern que a l'any 56, s'any de sa neu, havia demanat a sa Central que mantinguessin sa corrent perquè havia de néixer na Jerònia...es a dir, a l'any cinquanta-sis es llum encara feia sa senya.
Però i abans que passava?. I a fora vila?
Les espelmes de cera, moltes d'elles iniciades en una les des múltiples processons eren un recurs imprescindible a cada una de les llars -“Llavors no hi havia piles ni res de tot això---”
-Es ritme de vida era diferent, s'aprofitava més sa claror des sol. A s'hivern es dormia més i a s'estiu menos.
-En algunes cases més “pudientes” tenien una llumanera de llautó però la majoria funcionaven amb espalmatoris de test o vidre...
-A fora vila depenia de ses famílies, nosaltres empràvem quinqué d'oli amb un ble, però en altres cases tenien un llum de carburo. A noltros no mos anava bé, cada dos per tres s'embossava per això empràvem quinqué... I per anar d'aquí i d'allà o per anar a dormir a n'es sostre, llavors sa majoria de persones llogades dormien en es sostre, una llumeta d'oli, saps que és una llumeneta d'oli?, idò això...havien d'anar molt alerta en no pegar foc a sa palla...
Ara ho contes a sa gent jove i no hi ha ningú que s'ho cregui...
De mica en mica anirien arribant a fora vila totes les modernitats: les cuines i el llums de butà, la radio i finalment, ja a partir dels anys seixanta i setanta del segle xx les plaques solars de corrent continu i la electrificació d'aquelles zones on un grup de veïnats es posaven d'acord, per entre tots, pagar un transformador i estendre, així, la línia elèctrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada