Però no sempre és així
A vegades hom descobreix coneixements i tècniques interessants que abans no sabia.
Altres vegades, poques, tals converses serveixen per qüestionar el propi posicionament o et convidin a la reflexió.
Un tant sorprenent, idò, però no excepcional va resultar la conversa de l'altre dia que em va descobrir una mancança de l'esser sospitada, però no contrastada. Faig referència a la dificultat d'afinar amb precisió les percepcions gràfiques. En definitiva, no sempre el que veig és tal com ho veig. ¿Us ha passat mai intentar posar brou o restes de menjar en un recipient que després ha resultat massa gran o massa petit?, idò semblant.
La conversa va anar sobre la comparació de la superfície de diverses nacions poperes. ¿Quina és més gran Espanya o França?. Espanya o Alemanya?. El debat sorgí perquè en Felip ho recordava de l'escola i en Soler ho sabia no sé d'on, n'Antoni no deia res i jo creia i mantenia, tenint la imatge del mapa en el cervell, que Alemanya era més gran que no Espanya.
Just en arribar a casa, vaig poder comprovar la meva errada. Els altres tenien raó i jo anava errat.
La sorpresa, però, es va donar quan, amb les dades físiques inequívoques i clares (505 mil Km2 Espanya i 357 mil km2 Alemanya), mirant el mapa encara em semblava semblant la superfície d'ambdues nacions.
Howard Gardner amb la seva teoria de les intel·ligències múltiples (1983) va avalotar el corral.
Ara mateix hauré d'acceptar la mancança en una de les parcel·les de la intel·ligència espacial. Diferent, això si, a altres mancances d'intel·ligència espacial com és no recordar en quin carrer havies deixat el cotxe estacionat
Abans la tasca hagués resultat més fàcil, quan la intel·ligència era, fonamentalment, la lingüística, és a dir la capacitat de respondre de forma ràpida i afinada a qualsevol qüestió -és més viu que una centella, en deien- o, altrament, tenies la consideració de ser un poc llosco.
Conèixer una mica el tema de les intel·ligències múltiples resulta un tant gratificant. Si no ets viu com una centella et conformaràs pensant que és bona la teva intel·ligència matemàtica o la musical. I si no trobes res on destacar podràs recórrer a la intrapersonal. Tot són avantatges!: Qui no es conforma és perquè no vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada