Les 992 referències que mostra la “Consulta avançada” -quina meravella poder disposar del DCVB digitalitzat!-, d'entrada, em semblaren moltes. Però després de fer una consulta a l'atzar (tria un número del u al deu. -el Set!- Ara un altra entre el u i el nou-cents onze. -El set-cents vuitanta-cinc!), resulta que no són tantes. Segons referències d'aquesta pàgina, errades a banda, per damunt s'hi situarien “Llull Blanq” (6684), Ruyra (3691) , Ignor (3238) Tirant (3059), Espill (2897), BSAL (2640), Metges (2508), Riber (1223) Masso (1185) i Agustí Scr (1184). I per davall Oliver (745), Coromines (682), Esteve (481), Tobes (313), Carner lluna (252), Pedro Martínez (50), Busquets del Montseny (26), Eiximenis (8) i Roq (4). Certament són moltes, però comparativament situat en un lloc central.
Què aporten aquestes referències?.
Poca cosa que no hagués comentat de forma prèvia, el seu estudiós i biògraf Pere Rosselló Bover i altres intel·lectuals tant a l'extraordinari de “Flor de Card” (Abril, 1974) editat amb motiu d'aquella sonada primera Setmana Cultural, com posteriorment a la revista Lluc (maig 1976) o els comentaris de Josep Mª Llompart a “La literatura moderna a les Balears” (1964).
Però cert és que aquesta feina ha recordat:
-La pèrdua i desús de nombroses paraules lligades a la vida rural de principis de segle xx. Una vida que, malgrat tot, ha deixat petjada en les vigents generacions. Potser més en el pensar i sentir que no en el llenguatge, però marcada petjada
-L'existència de localismes manacorins-llorencins, de paraules que el DCVB absorbeix del nostre entorn. De fet una altra de les característiques son les nombroses paraules on el DCVB sols cita els textos de Salvador Galmés. (Aspecte no reflectit en els resums presentats).
-Un altre és el característic llenguatge poètic que usa Galmés, “es capellà Capirró”, amb continues referències a l'entorn físic i social.. “Mossén Galmés posa a l'envit tota la seva curiositat humana per dir-nos amb paraules apassionades quins són els tràngols i els destins dels petits universos que viuen i s'agiten al seu voltant” assenyalà Jaume Vidal Alcover.
-A nivell conceptual no em va sorprendre la referència un tant despectiva a la pubertat ja que són relativament recents les aportacions que evidencien la transcendència d'aquesta etapa de desenvolupament humà. I en canvi em va sorprendre la consideració de l'existència com un tot.
En definitiva, tant per les descripcions que en fa del nostre entorn natural i social, com per la seva tasca narrativa i lul·lística de servei al país, Salvador Galmés és un far, un valor que els llorencins no ens podem permetre oblidar ni arraconar.
Llàstima que un “Casal Salvador Galmés” no faci part d'un dels museus de Mallorca Literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada