L'evidència indica que ja han ben arrelat noves situacions transformadores de la vida humana que ens empeny a donar per iniciada una “nova època”. enmarcada pel canvi climàtic, els avanços tecnològics, el desig de millora de les condicions de vida (migracions) i el domini de les grans fortunes. Tot amb les seves pertinents derives, ens aboquen a una nova situació..
A tall d'exemple es presenta aquest article redactat per una màquina
Transparència o opacitat?
Mai no s’havia parlat tant de transparència. La paraula apareix als discursos, als programes electorals, als reglaments i a les pàgines web de les administracions. Transparència per aquí, transparència per allà. I, tanmateix, sovint tenim la sensació que com més se’n parla, més difícil és veure què hi ha realment darrere les xifres.
Perquè posar informació a disposició del ciutadà no és necessàriament informar-lo.
Un pressupost municipal pot contenir milions d’euros distribuïts en centenars de partides. Formalment, tot pot ser públic. Però, si el ciutadà no pot saber amb claredat en què s’han gastat els doblers, a qui s’han pagat i per què, de quina transparència parlam?
Hi ha una opacitat que no necessita amagar les dades. N’hi ha prou de fer-les incomprensibles.
I aquí apareix una pregunta que hauria de ser difícil d’evitar: per què un ajuntament no hauria d’informar públicament de totes les despeses que realitza? Per què no hauríem de poder saber, d’una manera senzilla i entenedora, on van els nostres impostos?
No són els doblers de l’Ajuntament. Són els doblers dels ciutadans que l’Ajuntament administra.
Potser el problema és que encara entenem la transparència com una obligació burocràtica i no com una responsabilitat democràtica. Complir la llei pot significar publicar un document. Però governar amb transparència hauria de significar molt més: fer possible que la ciutadania sàpiga què es fa amb els seus doblers sense haver de convertir-se en especialista en administració pública.
No basta dir que els comptes són públics. Han de ser realment visibles.
Perquè amagar la informació darrere grans pressupostos, conceptes genèrics i muntanyes de documents pot ser legal. Però si el ciutadà no pot saber què s’ha fet amb els seus doblers, difícilment podrem dir que existeix una transparència real.
La transparència no consisteix que la informació estigui disponible. Consisteix que la ciutadania pugui veure-la.
(Article redactat per la IA, després de breus indicacions referides al tema)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada