21 de març 2015

Dictadura administrativa


No la conec de res, però m'ha pres el titular de la punta de la llengua: “40 anys de dictadura, i 35 de propina” és el títol de l'article de Maria Pizà en el “dbalears.cat” fent referència a les parts i quarts de la justícia que, des del desconeixement i amb mots del dictador, sembla encara “atada y bien atada”.

Hagués volgut trobar un títol tan encertat per referir-me a la permanent dictadura administrativa.
Fa temps que no heu anat de papers?.
No resulta gens estrany que algunes persones quan han de fer “córrer papers” es posin nervioses i arribin a “perdre els papers”.

. Segons on, si no demanes cita prèvia, no pensis ni d'anar-hi. Es podria pensar que és qüestió d'eficiència. Eficiència?. Quan de n'adones del ritme de feina, o del temps d'absència a l'hora del berenar s'arriba, amb la intuïció, al convenciment que més que eficiència és comoditat.
. -Es que ara s'ha penjat!, diu la persona que t'atén referint-se al ordinador que no entén. Donar la culpa als altres és una mena d'esport nacional, però donar la culpa a les màquines!. Com aquella dependenta que, en certa ocasió, no va poder acabar de despatxar i cobrar -tres objectes, tres- perquè “no hi ha línia”
. O també, tot els paper d'un cop?. Ca barret!. Ara una cosa. Quan hi portes aquesta en surt una altra, i una altra, i una altra... I si t'escapa un -M'ho haguéssiu pogut demanar tot d'un vegada!, t'entaferren un imperatiu -Ets tu que has de conèixer la llei! pels morros que et deixa amb cara de pa.
. I quan, usant el teu dret legal fas consultes escrites i, de forma il·legal (o al·legal, el resultat és el mateix) no et contesten en els terminis què correspon?. Què fas?
. Ah!, això si!. Si un dia t'oblides de domiciliar un rebut t'envien una “lletra” farcida d'amenaces i possibles recàrrecs.
La càrrega sempre a l'esquena de l'administrat!. (No en faltaria d'altra!)

Es clar, quan hom ve de l'empresa privada, on habitualment es fan hores d'excés sense cobrar, i on s'esforcen per controlar una pretesa rendibilitat de la teva producció i, a més, adesiara t'envien a fer cursos de vendes i d'atenció al client, llavors et xoca la parsimònia i, sobre tot, la prepotència i l'orgull dels desatents recollidors de papers de l'Administració.
Llavors el -Ja ho val!, o el -Quin país!, et surt de l'ànima.

PD.- Segurament en el col·lectiu de funcionaris de cada una de les administracions, com passa en tots els col·lectius, s'hi donen totes les tipologies de persones que conformen la nostra societat: n'hi ha d'honestos i d'indecents, de feiners i de ganduls, de tímids i de barruts, d'eficients i d'ineficaços...però, en general i des del meu entendre, no resultaria gens sobrer un polset afegit de desig o esperit de servei. Tots hi guanyaríem. Els funcionaris, derivat del plaer en la feina, també.