Com a primera observació val a dir que quan hom no disposa de les pertinents eines de coneixement -en aquest cas filologia, botànica i història-, te moltes possibilitats d'errar, de pegar de morros per terra. I més encara si, com és el cas, s'atempta contra una creença estesa i generalitzada (cardassar=camp de cards, de qualsevol tipus de card). Però malgrat el perill i atès l'article de l'historiador, divulgador i amic Gaspar Valero sobre el nom de Sant Llorenç, trop convenient intentar indagar sobre la qüestió.
I. Ramon Rosselló a la seva Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles XIII-XVI comença amb un apartat sobre l'origen del nom i deixa constància que: “Després de la conquesta catalana de l'any 1229 i per espai de molts d'anys el terme i la parròquia de Sant Llorenç es va dir Bellver, simplement, o també Santa Maria de Bellver, fent referència al titular de l'església. /.. fins entrat el segle XIV no trob documentat el nom de Sant Llorenç de Bellver (1349), que amb el temps donarà pas al nom complet actual de Sant Llorenç des Cardassar (1519)”. Indica noms i dates però no he sabut trobar els motius dels canvis.
Anys mes tard, amb el Decrets de Nova Planta (1715) arribaren imposicions de centralització i castellanització.
Quan a principis dels anys setanta del segle passat uns quants joves, mitjançant el Club Card, encalçaven utopies, pressionaren de cara a la “normalització” del nom de poble. Es així que a l'octubre de 1974, ara farà 46 anys, després dels pertinents tràmits legals el consistori aprovà el definitiu Sant Llorenç des Cardassar.
La base científica l'aportà Francesc de Borja Moll qui, en un sopar i previ a l'informe que li demanà l'Ajuntament, assenyalà, no sense sorpresa pels qui l'escoltaren, que un cardassar és un camp de cardasses.
Segons mostra l'informe de secretaria publicat a Flor de Card, abans d'aquesta normalització el nom oficial, des de 1916, era San Lorenzo de Descardazar i que l'any 1944, de manera oficiosa, es va substituir per San Lorenzo del Cardessar. A manera d'afegitó s'ha d'assenyalar que de banda el nom que usava l'Ajuntament, després cada institució -com per exemple telefònica- feia les seves interpretacions particulars del nom.
En definitiva, fins a l'any 1974 i per allò de la castellanització imposada als noms dels pobles, un cert desgavell sense gaire sentit.
II. La llegenda -no història- de la Mare de Déu Trobada assenyala textualment: ”Diuen que un pastoret de So'n Vives trobà un dia aquesta Mare de Déu dins un cardassar, allà mateix a on avui és l'església de Sant Llorenç”...”i me troben aquella Mare de Déu dins aquell card amb sa pedra en sa mà...” . Potser la llegenda contribueix una mica a la confusió entre card i cardassa; com també ho fa l'informe de secretaria esmentat quan, en castellà, estableix com a sinònims cards i cardatxes “...significativo de sitio poblado de cardos o cardenchas...”
Salvador Galmés a “Flor de card” es situa en una mateixa línia que Mn. Alcover. Parla de Cardassar però també, i de banda el títol de la contarella, parla de “...llavoreta -menja predilecta de les caderneres-...”. I d'aquí els posteriors noms del Club Card i de la revista Flor de Card.
III. Una altra broll de dubte sorgeix del mateix diccionari. Si resulta cert, com mostra el DCVB i ens assenyalà Francesc de Borja Moll que cardassar és un camp de cardasses o cardatxes -segons el mateix diccionari a la veu cardisser mostra: “Paratge poblat de molts de cards“- ¿Per què el normatiu (DIEC2) assenyala que cardassar és “herbassar de cards”?.
El diccionari Castellà-Català, de l'Editorial Moll, d'altra banda, tradueix el castellà “cardizal”, camp de cards com a "cardassar" i alhora“cardenchal”, camp de cardasses, igualment com a “cardassar”.
(Si guaitam les descripcions de la RAE mostra divergència entre cardencha i cardenchal i cardizal)
IV. Si deixam de banda la part històrica i la filològica i entram en botànica trobam que la cardassa, cardó o cardatxa (en castellà cardencha) -en científic Dipsacus follonum- és difrent a les nombroses varietats de card que mostra l'herbari virtual.
El Pare Bonafè, a “Flora de Mallorca”, mostra vint-i-sis varietat de card i una de cardassa, també anomenada pinta de moro, la Dipsacus silvestris o Dipsacus follonum que és la mateixa que mostra l'herbari virtual de la UIB com a cardó.
V. Tot una mica embolicat.
Quan hi ha informacions divergents segons les fonts, abans de triar, potser cal tirar consulta als organismes que més saben de la qüestió. En aquest cas al Servei Lingüístic de la UIB que, en prompta contesta ens remet a l’obra Informe sobre el topònim Sant Llorenç des Cardassar. Estudis d’onomàstica, del doctor Joan Miralles i Monserrat que mostra:
"L’afegitó des Cardassar es troba documentat per primera vegada el 1519. El nom de cardassar (lloc abundant de cardasses) prové del substantiu cardassa. Segons el P. Francesc Bonafè, autor de la Flora de Mallorca, es tracta d’una espècie de card, Dipsacus silvestris, molt alt, que pot arribar als dos metres d’altura i que es fa en llocs especialment humits, torrents, etc.”
VI. En definitiva, de moment i fins que es demostri altra cosa, pel que fa al nom del nostre poble, un cardassar és un camp de cardasses (i no un camp de qualsevol tipus de card).
Imatge: Escut a la porta del cementeri vell, amb data 1910. Mostra, entre la graella i la palma, per la forma i tamany, una cardassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada