Al parlar de “sistema” es fa referència a les residències tal com les coneixem: edificis públics o privats gestionats per grans empreses especialitzades, generalment privades que, si mes no de forma aparent, plantegen l'atenció i assistència als majors on es prioritza el vessant comercial i de negoci.
Una evidència en podria resultar els canvis de titularitat d'aquestes empreses, que es compren i venen en funció del compte de resultats.
Uns centres on les imatges públiques sempre són d'activitat d'entreteniment a persones que s'ho passen bé però que no mostren (no ho he sabut trobar) les condicions concursals que pactaren amb les institucions públiques que les sustenten, ni els requisits laborals que s'exigeixen als seus treballadors o els controls i atencions mèdiques pactades.
La situació de les residències de gent gran, analitzats de forma generalitzada -sempre hi ha excepcions-, és un altre dels melons, a dir ver no gaire dolç, que ha obert la crisi de la pandèmia.
El tema adquireix una transcendència singular en el cas llorencí. Com bé tothom recorda, a les darreres eleccions, tots els grups es presentaren amb la bandera de la residència com a esca i alhora compromís d'acció. Variava, això si, si no recordo malament, el grau d'implicació que anava del fer-la a iniciar gestions.
D'ençà de les eleccions no se n'ha sabut res més i, és probable, que el “tema coronavirus” hagi retardat o desbaratat les possibles planificacions fetes.
En tot cas la planificació d'una residència en el terme municipal ja no es podrà fer, no s'hauria de fer, amb els mateixos pressupòsits inicials. L'experiència dels recents esdeveniments a bona part de les residències d'arreu de l'Estat haurà, hauria, d'empènyer, des de la racionalitat, a fer un nou anàlisi de necessitats i requisits tant a nivell físics, com de funcionament; i en aquest darrer cas, tant a nivell assistencial com de la interrelació entre usuaris, cuidadors i familiars.
En el fons la qüestió es planteja, potser, en una divergència d'objectius: atendre de la manera millor possible, la que es mereixen els nostres majors, o facilitar el negoci d'un empresa explotadora de residències.
Com en moltes altres ocasions, es tracta de treballar una política pròpia o deixar-se portar pel costum, moltes vegades imposat per aquestes grans empreses explotadores. Fer incidència en el "com" o mostrar les xifres d'inversió. De demanar opinió als possibles usuaris o de fer segons polítiques imposades.
Es clar que sempre resta l'opció de deixar-se portar o fer el que es vulgui fer com si res haguera passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada