Al darrer grup pertany aquella del matemàtic Paulos quan assenyala: “el caràcter d'una societat es mostra en les transaccions de cooperació entre parts implicades”.
A vegades el concepte de les paraules és desvirtua per l'ús. Per això, adesiara, cal repassar el significat dels conceptes. En el cas cooperar: “Intervenir en una obra comuna; obrar juntament amb altres” i rellegir el “cooperar” de la recreació de mots essencials (RME, 2019) .
Una vegada assentat el concepte la imaginació i el record començaren a trescar... La veritat es que, tant a nivell de comunitat com de grup suren ben pocs exemples de clara cooperació.
Surten temes d'àmbit familiar, també de grup, algunes col·laboracions en tasques participades per diverses persones...però, a nivell troncal, de manifesta cooperació, ben poca cosa.
Resulten molt més fàcils els exemples de rabiós individualisme.
Individualisme que es manifesta de formes diverses. Que poden anar des del simple estacionament del cotxe en el carrer, fins al plantejament d'activitats compartides, passant per la gestió de grups, associacions i activitats o la resposta de les persones davant els estralls de la darrera torrentada.
¿Quan és que es negocien objectius amb la intenció que siguin compartits i després es distribueixen tasques?.
Si, ja es coneixen les respostes més utilitzades... és un poble especial, un poble difícil...és que a la gent li costa participar...és que els diversos nuclis de població són dispars...tanmateix no aporten res...
I, sobre tot, és més fàcil fer segons pròpies conveniències que cercar consensos amb gent dispar.
Seguint, idò les idees de Paulos, podem tenir, tenim, moltíssimes virtuts, persones singulars i esperit de poble, però tal vegada, -sols tal vegada i si ningú s'ha d'enfadar- ens hauríem de qüestionar el caràcter que, com a comunitat, com a societat mostram.
No es tracta del “què” -es fa o es deixa de fer-, ni tampoc de comptar visites o bravejar de resultats segons el relat que en convengui oferir. Es tracta de “per a què” i, sobre tot, del “com”
Què hi farem?. La vida ens porta a la competició (el meu cotxe serà millor que el teu) en comptes de mostrar camins de cooperació. Es una característica a considerar. Una característica que ve de vell i que, potser s'ha accentuat des que tenim turisme i benestar. (Ho dic per allò de les feixines que es feien en temps dels nostres padrins -per exemple en la construcció de l'Escola Nova- o de la responsabilitat de cuidar l'acera o el camí a l'indret de la teva propietat).
Si. Es ben conegut de tothom, la transparència, la participació ciutadana, el disseny i la realització d'activitats de cooperació, tant a nivell intern com extern, duen feina, molta feina.
(Imatge: Ses Sitges. Dibuix infantil. Cooperació lliure)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada