Mostres

Encara que habitualment s'utilitzàs en un altre sentit, ja ho sabíem, els tests deriven de les olles. Estudiant-ne una part pots arribar a entendre el tot.

Però la ciència, mitjançant la matemàtica fractal o les utilitzacions múltiples de l'ADN, en aquest cas, donen la raó a la saviesa popular; basta analitzar un tros per conèixer una aproximació del que és el tot.

Fins i tot, a l'hora de conèixer la opinió generalitzada dels ciutadans no es fa necessari parlar amb tots i cada un d'ells, basta seleccionar-ne una mostra aleatòria -això sí!-, que dependrà de la magnitud del grup a consultar i obtenir, d'aquesta manera, una resposta d'alta fiabilitat.

A vegades li diem intuïció a aquesta capacitat de conèixer sense conèixer de debò; a aquesta capacitat d'estendre el coneixement de determinats  fets concret a altres àmbit de la vida. 

Sempre, es clar!, amb un marge d'errada (Ni les enquestes d'opinió ni les intuïcions fonamentades en fets concrets se poden alliberar).

Amb tot i amb això, a manera de divertiment, i sense seguir cap guia teòrica, m'agradarà recordar:

- Que no puc esperar feines fines d'una persona que es mostra baldrumera a l'hora de retirar les eines o de seguir els mínims criteris d'urbanitat.

- No puc esperar bona fe o respecte als meus drets compartits o als dels altres d'una persona que, per exemple, estaciona el cotxe en qualsevol indret o de qualsevol manera.

- No podria esperar honestedat o fidelitat d'una persona que veus que enganya de forma descarada a una altra.

- Tampoc podria pretendre complicitat lleial d'aquell que, sense motiu, parla malament o manifesta retrets als seus amics més corals..

- Ni respecte als costums, assenyalats de forma implícita, d'aquell que se n'aprofita del que és de tots o d'aquella altra que no sap guardar la corresponent cua en qualsevol acte comunitari. (Vacunes incloses)

-No puc esperar exemple d'aquell que es deixa arrossegar, de forma pública, per dependències -per exemple alcohòliques-, abusos o desconsideracions.

- Ni humilitat d'aquelles altres persones que fan ostentació de raó, bens, habilitats o coneixements. 

A vegades, moltes vegades, basta observar, mirar, callar, i treure'n conclusions.

Tots som iguals!. Sí, (però no).

Tres afegits de la mà de la psicologia que podrien qüestionar bona part del que s'ha dit: “Mai tendrem un món perfecte i resultaria perillós cerca'l” ; “els humans som vulnerables a les il·lusions i les fal·làcies”; “en la pràctica consumisme significa amb freqüència, consum per part dels altres” (Pinker, 2018).

Imatge: fulles de teix