Relacionar tot el que s'ha fet sempre resulta molt més fàcil que considerar tot el que s'hagués pogut fer i no es va fer. Passat el temps seguir el rastre de les oportunitats perdudes resulta difícil i laboriós.
Ponderar, idò, l'encert de les actuacions públiques no resulta fàcil perquè el que no es fa, en contraposició al que s'ha fet, no deixa fressa.
Per tal d'explicar-me posaré un exemple real i llunyà en el temps. A finals dels anys seixanta, principis dels setanta del segle passat hi havia, aquí a Sant Llorenç, una regidoria de joventut. En teoria, de forma presumpta, havia de canalitzar i adaptar a la localitat les propostes que aquell règim autoritari que manava dissenyava per captar la simpatia del jovent. Aleshores una de les propostes vigents empesa per Fraga Iribarne era la creació dels tele-clubs. Els ajuntaments feien la proposta i el Ministeri regalava una televisió i llibres suficients per muntar una petita biblioteca. Molts pobles s'acolliren a tal proposta. Un dels més destacables va ser el cas de Sineu on, a més dels bens assenyalats aconseguí subvencions per muntar un espai moblat; un bar que, fins fa poc, popularment era conegut amb el sobrenom de “es tele-club”. S'ha assenyalat abans que l'exemple era llunyà però cert és que, en una conversa informal, amb aquell nostre regidor de joventut sobre el tema, davant el reclam que li férem manifestà, sense gens de pudor, que tenia per ca seva molts sobres sense obrir. No passa de ser un exemple, en aquest cas vell i referit a joventut però, potser, es podría estendre a molts d'altres camps.
Es podran assenyalar moltes realitzacions locals d'aquella època però la mirada difícilment s'orientarà vers les oportunitats perdudes. D'aquí la transcendència de les anàlisis comparatives.
A més, segons mostra la ciència, tenim tendència, diguem-ne natural, a comparar-nos amb els nostres veïnats i coneguts. Tant a l'hora de vestir, com a l'hora de comprar un cotxe ...o tenir fills!. Sovint és utilitzada la referència de que quan en una família o en un grup, hi ha un primer embaràs, ràpidament a quests és seguit per altres embarassos successius. Alguns autors ho atribueixen a la interdependència entre desitjos humans o, també, a l'anomenada, de forma genèrica, “força de l'entorn”. Hi ha altres referències sobre la incidència dels altres en relació al comportament personal -la imatge en potser un exemple-, l'auto satisfacció i el desenvolupament professional, però no convé perdre el fil.
Es tracta de deixar constància que a l'hora d'avaluar el posicionament personal, de grup, de comunitat, de país, d'Estat..., no podem deixar de banda les anàlisis comparatives. Primer determinar els ítems que volem que siguin objecte d'avaluació i després veure com estem nosaltres i com estan els altres.
Encara que les comparacions sols es puguin fer entre iguals, una aproximació a la comparació, sempre relativa, ens ajudarà a posar en valor les actuacions singulars i destacables o a relativitzar el que pugui semblar extraordinari. L'anàlisi comparativa és un altre indicador, idò, per afegir a la llista de realitzacions, com també ho podria ser el “com”, la manera en que es duen a terme les polítiques d'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada