Adesiara s'assenyala que tothom, és responsable dels seus actes, que tria el seu camí. Si mes no, en part, deu resultar cert. Hom pot decidir posar els colzes sobre una taula per estudiar hores i anys amb la finalitat d'evolucionar i millorar; o pot decidir posar els mateixos colzes sobre la barra d'un cafè i passar hores petant la xerrada amb la finalitat de passar-ho bé o entretenir-se.
També s'assenyala que determinades responsabilitats van associades a la feina que hom desenvolupa o al càrrec que ostenta. Responsabilitats que fan part del sou i que s'han assumir perquè així ho diu el contracte laboral o les promeses fetes a l'hora d'assumir el càrrec. A tall d'exemple, els polítics han de prendre decisions, els doctors universitaris han d'investigar, els paredadors han de fer parets belles i consistents...i entre tots conformem el grup, la comunitat.
Aquesta introducció es fa amb la finalitat d'enfocar el context on sorgeix la qüestió referida als drets bàsics i la seva aplicació.
Recorda Arcadi Oliveres en el seu darrer llibre, tot un regal de compromís, que més enllà del tipus d'economia, de les fronteres, de les ideologies...hi ha quatre pilars bàsics: sanitat, educació, habitatge i protecció social que “hem de continuar prioritzant de totes les maneres possibles”. Drets bàsics als que tota persona humana, independentment del lloc de naixement, del color de la pell, o de la llengua que parla, hi té dret en cada una de les nostres comunitats locals.
La reflexió sorgeix al recordar “el Córdoba”, aquell personatge simpàtic i singular que, a vegades amb corbatí i capell de galeta, no sempre impol·luts, es passejava pels carrers del poble o, últimament, fent guàrdia, dret mirant passar cotxes i gent, vora l'edifici antany de la Creu Roja i que ara acull Protecció Civil.
Ja no hi és. Voltat de silenci i sol se n'anà de forma definitiva. Just tal com, fa anys, havia arribat. Segurament per a “el Córdoba” el viure no resultà gaire fàcil.
Es donen circumstàncies, situacions i caràcters realment difícils. Desconec el que s'hagués pogut fer.
Des del desconeixement sorgeix el dubte: com a comunitat, hem sabut estar a l'alçada?.
PE. Fulgencio Fernández Pin (el Córdoba), morí el 08/05/2021. S'havia fet present, fa anys, cuidant animals per devers la zona de Son Berga. Posteriorment s'atracà a la vila. Sembla que pernoctà en barraques abandonades, a l'aixopluc de mates i ullastres i en cotxeries; de forma presumpta, descomptant els dies de l'hospìtal, cap d'elles amb la pertinent cèdula d'habitabilitat.
(Imatge de Google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada