Mentre redactàvem i es publicaven articles a Flor de Card, com dirien els d'Antònia Font, “vivíem de puta mare”. Les nostres intuïcions eren llei i norma. La tirada d'exemplars i les altes i baixes dels subscriptors ens facilitaven el nombre de “presumptes lectors” i...tots contents!.
Arribà el canvi tecnològic. De Flor de Card es passà a Card.cat. I amb la tecnologia surà la crua realitat: el que fem, el que redactam interessa a ben poca gent.
Ens podem embullar a nosaltres mateixos o aplicar el tradicional “qui no se conforma és perquè no vol”. També es pot aplicar el tradicional “m'ajuda a passar el temps”. Tot el que és licit és permès.
Tornem als escrits, no és fàcil aclarir-se. Entre les persones que guaiten pel Facebook i les que cliquen sobre l'article ens faciliten una idea aproximada dels possibles lectors... però gens real!.
Si seguim les propostes de John Allen Paulos (El hombre anumérico. El analfabetismo matemático y sus consecuencias.) , llavors convendrà gratar fins intentar arribar al fons. Per això el “tercer filtre”, remetre una entrada d'un altre blog resulta demolidor.
Parlem de xifres. Un article recent, “Drets bàsics”. Si es mira el Facebook mostra 362 “engagements”. Però si es mira l'estadística interna les “entrades” en diversos dies -normalment a partir del tercer dia ja “mor” una notícia a card.cat- sols arriben a 231. De totes maneres, a nivell comparatiu, no està gens malament!. Diria que supera, amb escreix, la mitjana.
Si es compten les entrades a l'enllaç, que vendria a ser un tercer control, aquestes sols arriben a 37. Parlam de prémer un botó, mirar un escrit i, si hi ha sort, algun d'aquests darrers 37 potser ha arribat a la lectura completa.
Un altra paràmetre paral·lel que es podria contemplar, en general, seria la sintonia dels pocs comentaris amb els escrits; normalment idees complementàries que no sempre sintonitzen amb el contingut que s'havia plantejat.
Es parla de “possibles lectures” sense entrar en el que resultaria realment transcendent: la incidència que la lectura pogués tenir en una presumpta reflexió del lector.
No, no confondre el comentari amb una queixa, de cap de les maneres!, és la constatació d'una realitat. Malgrat l'evolució positiva de l'estadística general de card.cat, generalitzant, es podria dir que són ben comptades les persones interessades en llegir els continguts dels escrits.
Un semblant control numèric o matemàtic -continuant amb Paulos- es pot, s'hauria, d'aplicar a multitud d'activitats humanes: activitats esportives, manifestacions culturals diverses, exposicions, concerts... Si es decanten compromisos i familiars de participants, a quantes persones interessa el que es presenta? Per a què serveix?. Sempre convé intentar arribar al coneixement de les arrels!.
L'anàlisi ens empeny o ajuda a enfocar el “per a què?” es fa el que es fa. En el cas de Card.cat, si no hi ha gaire lectors quina és la finalitats de cercar, ordenar, sintetitzar, corregir i publicar una notícia o un escrit?.
Més enllà del fer per fer. Més enllà del conreu de la vanitat. Cercar motivacions personals i finalitats resulta un exercici reconfortant i clarificador del que fem.
P.S.. D'alguna manera el present escrit orientat a l'autocrítica, complementa els anteriors “Estadístiques” (11/06/2017) i “En altre anàlisi” (14/07/2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada